Sobre mí

El meu nom complet és Guillem Pursals i Jaime, sóc politòleg per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Sobre per què vaig fer ciències polítiques, la resposta és per voler conèixer les relacions entre els poders i els límits d’aquests en els Estats i les relacions entre ells. Segurament és per això que al llarg de la carrera m’he acabat definint en l’anàlisi de les relacions internacionals i els conflictes entre actors diversos entre les escoles del pensament del realisme i el neo-realisme.

Després d’anys d’estudi per part meva, tinc una extensa biblioteca de literatura militar, des de la profunda teoria de la guerra fins a memòries de generals. Aquests coneixements em van permetre poder col·laborar amb el Museu-Memorial Militar de Juno Beach. Això ha tingut com a conseqüència que des del principi de la carrera m’interesses pels conflictes. Abans de finalitzar la carrera vaig col·laborar a fundar el diari Wallstreet.cat, el primer diari econòmic-polític en català, com responsable de la part de crònica internacional, on podeu trobar més de 75 columnes. A més, he publicat dos articles a la revista Beerderberg Magazine, un sobre la fundació de la Ciutat del Vaticà i l’altre sobre la Crisis dels Míssils Cubans. També he fet algunes ponències: un Beers & Politics i una sobre els resultats electorals autonòmics a Navarra.

Tinc predilecció per la història, sobretot a partir de la Guerra de Successió Espanyola, doncs entenc marca un abans i un després a la geopolítica universal, arribant els seus efectes fins als nostres dies. Com europeu sempre m’ha cridat l’atenció la fundació d’Itàlia, Alemanya, com també la consolidació dels grans estats expansionistes marítims com van ser el britànic i el francès. Pel lligam que significa la música amb la societat, sempre escric amb música de fons, normalment amb musica clàssica o alguna òpera italiana de la segona meitat del segle XIX, sobretot algunes versions concretes de Il Trovatore, Tosca, Turandot, Cavalleria Rusticana o La Traviata.

Les darreres guerres a Orient Mitjà o Llevant, juntament amb les anomenades “Primaveres Àrabs”, mesclades amb la importància dels paradigmes socials i militars que allà succeïen, han fet que els meus nous horitzons d’anàlisi s’hagin desplaçat a Síria, Egipte, Israel, Líban i a tota la regió del Mashreq. Sent de gran interès l’estudi més enllà de qualsevol sensacionalisme, doncs aquest ens allunya dels fets que en realitat succeeixen.

Mi nombre completo es Guillermo Pursals Jaime, soy politólogo por la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona. Sobre por qué hice ciencias políticas, la respuesta es por querer conocer las relaciones entre los poderes y los límites de éstos en los Estados y las relaciones entre ellos. Seguramente es por eso que a lo largo de la carrera me he acabado definiendo en el análisis de las relaciones internacionales y los conflictos entre actores diversos entre las escuelas del pensamiento del realismo y el neo-realismo.

Tras años de estudio por mi parte, tengo una extensa biblioteca de literatura militar, desde la profunda teoría de la guerra hasta memorias de generales. Estos conocimientos me permitieron poder colaborar con el Museo-Memorial Militar de Juno Beach. Esto ha tenido como consecuencia que desde el principio de la carrera me interesas por los conflictos. Antes de finalizar la carrera colaboré fundar el diario Wallstreet.cat, el primer diario económico-político en catalán, como responsable de la parte de crónica internacional, donde podrá encontrar más de 75 columnas. Además, he publicado dos artículos en la revista Beerderberg Magazine, uno sobre la fundación de la Ciudad del Vaticano y el otro sobre la Crisis de los Misiles Cubanos. También he hecho algunas ponencias: un Beers & Politics y una sobre los resultados electorales autonómicos en Navarra.

Tengo predilección por la historia, sobre todo a partir de la Guerra de Sucesión Española, pues entiendo marca un antes y un después en la geopolítica universal, llegando sus efectos hasta nuestros días. Como europeo siempre me ha llamado la atención la fundación de Italia, Alemania, así como la consolidación de los grandes estados expansionistas marítimos como fueron el británico y el francés. Por vínculo que significa la música con la sociedad, siempre escribo con música de fondo, normalmente con música clásica o alguna ópera italiana de la segunda mitad del siglo XIX, sobre todo algunas versiones concretas de Il Trovatore, Tosca, Turandot, Cavalleria Rusticana o La Traviata.

Las últimas guerras en Oriente Medio o Levante, junto con las llamadas “Primaveras Árabes”, mezcladas con la importancia de los paradigmas sociales y militares que allí sucedían, han hecho que mis nuevos horizontes de análisis se hayan desplazado a Siria, Egipto, Israel, Líbano y en toda la región del Mashreq. Siendo de gran interés el estudio más allá de cualquier sensacionalismo, pues este nos aleja de los hechos que en realidad suceden.

Anuncios