Si llegim les dades del Departament d’Interior, podem veure que el cos de Mossos d’Esquadra s’ha distribuït de la següent manera, seguint els àmbits territorials.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’àmbit de les Comarques Gironines el formen 1.814 agents, Camp de Tarragona 1.250 agents, Terres de l’Ebre 467 agents, Ponent 918 agents, Comarques Centrals 774 agents, Alt Pirineu i Aran 431 agents, Penedès 546 agents i ‘No hi consta’ 2.534 agents. D’un total de 16.450 mossos, 7.716 d’aquests estan destinats a l’àmbit metropolità de Barcelona, que comporten el 46.90%.

Aquest Àmbit Metropolità del Pla Territorial inclou tres regions policials, la Regió Policial Metropolitana Nord, la Regió Policial Metropolitana Sud i la Regió Policial Metropolitana Barcelona. Això comporta que l’Àrea Metropolitana de Barcelona es reparteix en tres regions policials, cadascuna d’elles amb la seva: Unitat Regional de Policia Administrativa, Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà, Oficina de Suport, Sala Regional de Comandament i Àrea Regional de Recursos Operatius.

Segons informa la Generalitat de Catalunya en referència a les seves funcions, aquestes són les següents:

· La Unitat Regional de Policia Administrativa desenvolupa les funcions de realitzar la inspecció i investigació d’il·lícits administratius. Dur a terme la interlocució de la regió policial en aquest àmbit. Fer l’anàlisi i avaluació de l’activitat de la policia de la Generalitat-mossos d’esquadra a la regió policial en aquest àmbit. I exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin.

· La Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà és dur a terme la coordinació i supervisió tècnica i l’avaluació de l’activitat de les oficines d’Atenció al Ciutadà i de la gestió de les ordres judicials. Efectuar el seguiment qualitatiu i vetllar per la coherència i homogeneïtzació en valors i procediments corporatius en relació amb els àmbits de relacions amb la comunitat, proximitat, atenció a la víctima i violència de gènere.

· L’Oficina de Suport porta les tasques de: donar suport tècnic i assessorament al comandament de la Regió Policial en relació amb la presa de decisions i l’exercici de les responsabilitats directives. Participar en la gestió de recursos humans i materials des del vessant operatiu quan es faci per al conjunt de la Regió Policial. Assumir la interlocució ordinària amb els serveis administratius per aquelles qüestions que afectin el conjunt de la Regió Policial. Coordinar-se amb les unitats policials de la Regió Policial en les matèries pròpies d’aquesta Oficina de Suport. I exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin.

· La Sala Regional de Comandament s’encarrega de les tasques de comunicar les incidències rellevants als comandaments de la regió policial o de les unitats centrals desconcentrades. Proposar a la Sala Central de Comandament els procediments de treball a aplicar en l’activitat de les sales operatives. Controlar el correcte compliment dels criteris de classificació de la informació, en la utilització de les aplicacions informàtiques policials per a la gestió dels recursos de les unitats regionals i de les àrees bàsiques policials. Traslladar a la Sala Central de Comandament les necessitats quant a la millora o nous requeriments en relació amb les aplicacions informàtiques de gestió de sales. Coordinar i supervisar les operacions. Coordinar la instal·lació de sales de comandament avançat i taules de crisi per aquelles situacions que no depassin l’àmbit territorial de la regió policial. Gestionar en temps real les incidències i els serveis planificats mitjançant la mobilització de recursos de les unitats regionals i àrees bàsiques policials. I exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin.

· L’Àrea Regional de Recursos Operatius te les funcions de: donar suport a les àrees bàsiques policials en aquelles tasques de seguretat i ordre públic que requereixin una especialització adequada als recursos propis d’aquesta àrea, o quan es produeixi una demanda específica que el justifiqui. Realitzar les tasques de prevenció i protecció del medi ambient d’acord amb les directrius tècniques definides per l’Àrea Central de Medi Ambient, quan s’escaigui, per les àrees bàsiques policials. Dur a terme la planificació i execució de dispositius de prevenció i seguretat d’àmbit regional o d’aquells que així es determini per la regió policial. I exercir qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin.

El model britànic: el Metropolitan Police Service, està integrat per més de 30.000 agents, són la força policial del Districte de la Policia Metropolitana, que integra tot el Gran Londres, exclosa la ciutat de Londres, la City (què mesura 3km² i hi viuen 8.700 hab.) que és responsabilitat de la City of London Police (756 efectius), la policia local.

El Gran Londres és l’àrea metropolitana de la capital britànica, integrada per 32 governs locals més la capital, i habitada per 8,9 milions de persones. Per tant, un sol organisme policial dóna resposta a tots ells, format per diferents unitats de comandament operatiu a cada municipi, suprimint així la policia local, que ja és integrada a la metropolitana.

A la vista d’això, i partint d’un model referent, es podria revisar la possibilitat de ‘metropolitzar’ als cossos policials, de manera que Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb els seus 36 municipis, integressin una sola zona regió policial, creant la Regió Policial Metropolitana, i en lloc de triplicar organismes, un sol amb els agents pertinents que donessin resposta a la criminalitat metropolitana. A curt termini es podria abordar només la reorganització de Mossos d’Esquadra, i progressivament integrar els cossos locals per tal que gairebé 15.000 agents aproximadament, avui dia, amb 3,2 milions d’habitants.

Si fem la ràtio per saber quants agents corresponen per persona, en el cas de la Policia Metropolitana de Londres és de 297 persones per agent, i respecte a aquesta nova entitat metropolitana barcelonina, on estaria integrada la policia local als Mossos d’Esquadra, i aquests sota un únic organisme, 213 persones per agent. Si calculem en un futur, 3,5 milions d’habitants metropolitans, fins i tot amb 12.000 agents, tindríem una ràtio de 291 persones per agent, xifra superior a la metropolitana londinenca.

Cal, plantejar-nos reptes i nous horitzons, i tot sembla apuntar que el futur serà de les grans metròpolis amb milions de ciutadans i que faran dels municipis veïns futurs barris o districtes. I encara que potser mai es porten a terme, cal pensar en potencials reformes estructurals, perquè qui no estigui preparat pel futur, serà esclau del passat.

Un dels cossos policials més criticats arreu són les unitats antiavalots que formen part de les forces policials, i Catalunya i Espanya no són una excepció. La baixa popularitat d’aquestes unitats han fet que la popularitat o confiança vers el cos policial del qual formen part hagi caigut dràsticament, i que les seves accions, contínuament discutides en l’àmbit de carrer, siguin motiu o de crítica o d’alabança segons el tarannà ideològic, en lloc de valorar si s’ha fet bé o no l’acció policial pertinent.

Actualment ens estem familiaritzant amb cert llenguatge policial respecte els antiavalots, conceptes com ‘tècnica del carrusel’, ‘projectil’, ‘primera defensa’, ‘dispositius acústics’ apareixen al telenotícies quan informen sobre actuacions policials antiavalots o quan escoltem a responsables policials fent servir aquests conceptes. Conceptes que van vinculats a un model policial concret conegut com a model de dispersió. La finalitat última d’aquesta tècnica, present arreu d’Europa i a molts llocs del món, és aconseguir la dispersió dels manifestants organitzats, per tal que deixin de causar aldarulls. Però concretament en el model alemany es va més enllà, i d’aquí que sigui particularment interessant.

A Catalunya tenim un sol cos, la Brigada Mòbil, coneguda com a BRIMO o Dragons, que s’encarrega de la gestió de masses i control d’antiavalots. A més, també hi ha els ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius), que s’encarreguen de donar suport a la comissaria que ho necessiti dins la mateixa regió policial. Això crea una situació on tenim un cos especialitzat i un que no, fent les mateixes tasques. És cert que els agents han de fer un curs a l’ISPC al respecte per poder actuar i formar part d’aquestes unitats, però també és cert que l’experiència en seguretat ciutadana és un grau.

Hi ha polítics de gran rellevància que demanen la dissolució del cos per errades procedimentals succeïdes durant les càrregues policials durant els dies dels disturbis de Plaça Urquinaona. Afegint que no és necessari que la Generalitat de Catalunya tingui un cos antidisturbis concret, sinó que la policia faci aquestes tasques quan siguin requerides. Així tens que no hi ha esperit corporatiu, ni tampoc tens una unitat especial al respecte. Però aquest és el camí fàcil per solucionar problemes estructurals.

És important saber gestionar multituds, perquè així evites que es produeixin actes criminals i/o vandàlics de manera més precisa, acotant qualsevol acció de la persona o grup de persones que realitzen la infracció. Per tant, què podria fer la Generalitat de Catalunya, amb les competències que té, si aquest model antiavalots actual genera rebuig. Doncs canviar el model, i el model alemany genera les suficients externalitats positives, i dins de les competències i recursos existents actualment, per tal de ser interessant.

En el model alemany hi ha la Bereitschaftspolizei –BEPO–, la policia de reserva, encarregada de funcions antiavalots, actua d’una manera concreta on l’objectiu no és només dissoldre la multitud, sinó també detenir els caps o instigadors d’accions delictives o vandàliques, a través de la Beweissicherungs-und Festnahmeeinheit –BFE–, les unitats especialitzades en la preservació de proves i arrest d’infractors. L’ús combinat d’aquestes unitats genera que s’evitin en molts casos danys a tercers o a persones que tot i estar involucrades en els aldarulls, les seves conductes no han sigut vandàliques o incíviques. Com més precisa sigui l’actuació policial en aquest àmbit, més correcte serà als ulls del ciutadà, perquè es transmet que la força s’exerceix correctament, i no de forma arbitrària o antireglamentària.

Per tant veiem que el model alemany és dual, mentre tens a la tradicional policia antiavalots BEPO, com aquí la BRIMO, seria necessari dotar-nos d’una BFE per tal de guanyar eficàcia i eficiència policial. I, per tant, donar-los el mateix equipament, però reglamentari al nostre marc, com seria:

– Vehicles.

– Vehicles amb ordinador, impressora i internet per tal d’identificar a les persones detingudes.

– Protecció balística.

– Roba ignífuga.

– Eines d’accions especials (mall, pota de cabra, tenalles…)

– Càmeres i/o altres aparells de gravació.

– Tonfa o bastó policial (No és reglamentari actualment a Espanya, s’hauria de modificar el reglament al respecte).

– Polvoritzador d’irritants.

– Auriculars.

– Armes de foc reglamentàries.

El model alemany demostra que una vegada es deté als instigadors o a aquells que donen ordres per tal que tercers facin els actes delictius o vandàlics, el grau d’intensitat de la manifestació torna a ser estable o tendeix a la dispersió. Així i tot, a vegades la BEPO intervé amb tancs d’aigua o mitjançant càrregues si així i tot segueix generant un potencial espiral violent. La BEPO com a tal també és un cos particular, perquè tal com informa el seu portal web de Renania del Nord-Westfalia, les seves tasques són: establir barreres tècniques, rebuig de barricades / barreres per a accions violentes i ús de canons d’aigua. Això vol dir que són un cos de contacte, i està preparat com a tal.

Com a conclusió, una millora i/o reforma dels cossos policials antiavalots, dotant-los d’una unitat especialitzada en identificació i preservació de proves, i replantejant les tàctiques de dispersió en profunditat, es podria concretar molt més l’acció policial i l’acció judicial sobre els responsables dels actes vandàlics o delictius que sorgeixin durant una gran concentració o un disturbi dins d’una concentració de masses. I en lloc de tenir un sol cos que ho fa tot, treballar per l’especialització de les brigades mòbils en les seves tasques, i de la seva branca de “BFE” en concretar les accions, per tal de guanyar experiència i precisió d’acció, reduint així l’aleatorietat que popularment es diu que tenen les seves accions avui.