Si pensem en el sud-est asiàtic a molts de nosaltres ens vindran al cap les imatges bucòliques de camps d’arròs i camperols llaurant-los, mentre per un riu d’aigües turbulentes passa un junc amb uns pescadors i de fons, com a música ambiental, sona un gamelan.  Però després segles i segles essent realitat aquesta imatge, avui en dia la voluntat dels Estats de la regió és voler posar-se al dia i ser competitius per poder exportar i importar al voltant del món, i al mateix temps reformar-se completament fugint dels passats maoistes i conflictius dels seus països, Indonesia, Filipines, Malàisia, Singapur, Tailàndia, Vietnam, Brunei, Cambodja, Laos i Myanmar són els països que en formen part del ASEAN o Association of Southeast Asian Nations.

Després dels temps convulsos que han tingut lloc en aquella regió, els Estats membres es van anar unint a aquesta organització a mesura que passaven els anys per tal de promoure valors democràtics i de protecció de les llibertats. Avui en dia però, l’ASEAN té com a objectiu crear una convergència econòmica a tota Àsia incloent de forma externa Xina i Japó, per tal de ser completament una unió econòmica i financera, per poder exportar i importar al voltant del món, i al mateix temps per crear un mercat intern entre els diferents països per cooperar mútuament cap a un progrés econòmic. En el cas de l’últim país citat, Myanmar, podem veure com després de més de 20 anys sense democràcia pel règim militar, actualment tenen un govern civil que s’està obrint al món a un ritme constant.

Des del restabliment de la democràcia al 2011, el President del país i últim Cap de Govern de la dictadura militar, Thein Sein, ha legalitzat les organitzacions polítiques, els sindicats i el dret a reunió, a més a més, ha alliberat presos polítics amb les lleis d’amnistia del 2012, on la majoria de dissidents polítics van sortir de la presó i van ser lliurats de les condemnes que tenien. A més a més, el mateix any, va ser abolida la llei sobre el control dels mitjans i també es va restablir la llibertat de culte. Cal destacar també, que moltes de les sancions econòmiques que els Estats Units van dirigir a la dictadura militar estan pendents de revisió o s’han suprimit, fent que de nou la inversió estrangera pugui entrar al país. Per la part nacional, el Govern de Myanmar va promoure després de 20 anys lleis de liberalització econòmica que permetran invertir al país i donar ingressos excepcionals per la part fiscal a canvi d’una clàusula de donar llocs de treball a la gent del país per tal de reduir l’atur, que segons dades del 2012 es situa en 5.4%

Cal destacar la importància que ha tingut l’ASEAN en el procés de democratització de Myanmar, igual que cal tenir presents els progressos que està fent el govern nacional per tal de modernitzar i millorar les condicions de vida de la gent. L’explotació laboral que es donava en l’extracció de recursos naturals està sent cada cop més controlada per l’Estat volent acabar amb el treball forçat al 2015. Al mateix temps s’estan millorant les condicions de vida d’un país que està basat encara en l’economia agrària, essent quasi fisiòcrata fa 10 anys.

*Austràlia, Xina, Corea del Sud, Índia, Japó i Nova Zelanda.

La occidentalització de les ciutats més grans del país està obrint la societat birmana al món, tenint un important pes el sector serveis de quasi el 42% al 2012 segons dades del Banc Mundial. Tot i així, cal remarcar que es tracta d’un país bàsicament manufacturer, que s’importen mercaderies que es transformen a les industries birmanes i que són nous productes els que acaben sent de nou exportats. La industria i l’agricultura encara són en mans de l’Estat, i només el sector serveis és liberalitzat per les inversions estrangeres.

Per anar concloent, liberalitzacions i reformes com les que ha portat i està portant a cap el govern democràtic de Myanmar són les que caracteritzen als països de la ASEAN. Països alguns amb poca tradició democràtica, però que tenen els ulls mirant al futur i a l’exterior, volent crear unes societats unides culturalment però independents com Estats, per tal de vetllar millor pels interessos dels seus ciutadans. Parlem sovint dels BRICS, de la UE, de la Unió Euroasiàtica, però pels progressos i evolució econòmica de la ASEAN, possiblement serà una de les organitzacions supranacionals que hauríem de tenir en compte al parlar d’Àsia.