Hongria és un país de l’est d’Europa que sempre ha marcat l’avantguarda del que ha succeït a la regió oriental i als seus països veïns. Tenint fronteres amb Eslovàquia, Ucraïna, Romania, Bulgària, Sèrbia, Croàcia, Eslovènia i Àustria s’ha erigit com un punt de referència i inspiració per gran part de la societat oriental. Des de l’època del socialisme suau de Kádár amb una obertura cap a occident fins a les lluites als carrers demanant llibertat i la incorporació a la UE ha marcat un abans i un després a la zona.

Cap a principis de mes, el President Viktor Orban, va anunciar que durant la seva tercera legislatura intentaria deixar enrere l’Estat liberal i democràtic i establir un Estat de Dret no liberal; tal com diu Fareed Zakaria, columnista a The Washington Post: “Segons Orban, els valors liberals encarnen corrupció, sexe i violència”.

Al promulgar tornar a un Estat no liberal dintre de la Unió Europea, pot marcar el camí per molts països del voltant on l’extrema dreta i la dreta conservadora s’estan fent amb el poder de regions senceres o administracions governamentals, com passa actualment a Bulgària.

No podem oblidar tampoc que el model a seguir de Orban és la Federació Russa i la República Popular de Xina, països que per la seva tradició i model social tenen diferents conceptes del que és el liberalisme en sí mateix, i el terme d’Estat liberal es tradueix com Estat Constitucional. Cal destacar també que seria el primer país a la Unió Europea que abandonaria la democràcia liberal com a sistema polític i al mateix temps incorporaria una forma que va en contra dels propis principis fundacionals de la UE, com els dels Tractats vigents.

Un punt a tindre en compte també pot ser la important correlació que hi ha en el gir cap a l’euroescepticisme que estan prenent els governs dels països que es veuen més castigats socialment tant per la crisi econòmica actual com pel possible progrés econòmic que hi haurà després de la crisi actual. Per tant, cal replantejar la Unió Europea de forma pròxima si no volem que l’Est d’Europa giri cap a posicions antidemocràtiques com va passar en els anys previs a la Segona Guerra Mundial.

Si la Unió Europea segueix pel camí dels vels i les ombres, on es nega el que està succeint i no s’està tenint en compte que moviments o declaracions que ara poden ser residuals però es poden convertir en veritats, anem cap a l’abisme del conflicte social entre europeus. Un clar exemple el trobem a les sancions que ha impulsat Rússia i que estan fent replantejar fins a quin punt la Unió Europea representa als ciutadans que en formen part, d’acord a que aquests estan sent els més perjudicats per les accions econòmiques i polítiques que s’estan portant a terme.

Per tant, com a conclusió, podem replantejar-nos fins a quin punt els arguments com la democràcia, la llibertat o els valors socials que han ajudat a construir aquesta Unió Europea seran els mateixos que la poden dissoldre. Buscant el símil amb una sentència de Ortega y Gasset sobre Espanya: “Castilla ha hecho a España y Castilla la ha deshecho.”