“Un país, dos sistemes”

Si comencem afirmant que la República Popular de Xina i la República de Xina, una de caràcter socialista i comunista i l’altre de valors liberals i occidentals, estan inspirades amb els mateixos principis ideològics pot semblar sorprenent. Totes dues repúbliques legitimistes reivindiquen que són la verdadera Xina, però si mirem enrere i les volem entendre, cal que coneguem els principis del “founding father” de la República que va vindre després de l’Imperi, Sun Yan-Sen.

Nacionalisme, Democràcia i Benestar pel Poble, reivindicats de dues formes totalment oposades pel Kuomintang, partit que governa Taiwan; i pel Partit Comunista Xinès, que governa la Xina continental.

Aquestes discrepàncies van conduir a una Guerra Civil que va acabar amb un govern del Kuomintang dirigit per Chiang Kai-Shek a la Illa de Formosa, i al territori continental un govern del PCX dirigit per Mao Zedong. Cal destacar però, que el govern de Taiwan es considera el legítim Estat xinès, igual que ho fa el govern de Beijing. El problema principal que hi ha hagut ha estat l’augment de les tensions des de que partits independentistes tenen opcions de guanyar a l’illa, fent que la República de Xina sigui un govern sobirà i un país apart. Un fet que no agrada ni al Kuomintang, doncs els faria perdre la seva pugna legitimista, ni tampoc al Partit Comunista, doncs perdrien la pugna legitimista per l’illa.

Tal com va dir Den Xiaoping, antic President de la República Popular de Xina, cal aplicar la política de “Un país, dos sistemes” per tal d’integrar, en aquells temps, a Hong Kong i Macau amb plens drets tan econòmics com civils. Aquesta idea de permetre el capitalisme en determinades zones o regions per les seves característiques,  volia ser una crida a la República de Xina per ajuntar-se després d’anys de pugna legitimista a la República Popular. Un fet al que el Kuomintang va respondre que no ho acceptaria per qüestions de no reconèixer la seva legitimitat.

En conclusió, d’acord a l’avenç de les forces independentistes a l’illa i davant l’amenaça d’una invasió per part de la República Popular de Xina per tornar-la a annexionar, és molt possible que veiem polítiques d’apropament entre les dues cares de la mateixa moneda. Ens hauríem de plantejar si possiblement és la generació de descendents de Mao, i descendents de Chiang, i els sectors durs dels partits els que provoquen que no hi hagi acord. Sens dubte és un tema que no podem perdre de vista, ni tampoc passar per alt, doncs les relacions internacionals més importants sempre han anat marcades per passos grans en petits països. Predominant de nou els valors de Sun Yan-Sen en tots dos Estats, el benestar del poble podria passar per davant dels altres dos, provocant que cap de les dues Repúbliques entrin en guerra entre sí, i negociïn els canvis necessaris per a la doble integració, la del PCX dins de la del Kuomintang, i viceversa.

Acabant amb una sentència de Chiang Kai-Shek: “Per fora Xina desitja la independència, internament ella procura mantenir la seva existència com una nació; Xina per tant s’esforça de deixar anar les obligacions que lliguen a la seva gent, i completar l’establiment d’un nou Estat.”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s