Sense dubte, un dels projectes d’aquest segle més ambiciosos que s’hauran fet a l’Amèrica Llatina serà el futur Canal Interoceànic de Nicaragua, comunicant tots dos oceans per un canal de 278 km de longitud. De moment pot semblar una noticia com qualsevol altre però si analitzem el rerefons d’aquest projecte hi trobem una empresa de Hong-Kong, possiblement molts dels països que formen part del CEI, la Comunitat d’Estats Independents i, fins i tot, Rússia.

Noves missions diplomàtiques i comercials de la República Popular de Xina s’han expandit per països de Àfrica i Europa, de la mateixa forma que, dintre de poc, veurem nous projectes portats a terme per capital xinès dins dels Estats Units (com són parcs eòlics a Texas) o pantans a Amèrica del Sud.

Un cop es va aprovar la obra definitiva del Canal de Nicaragua, el President del país va oferir a la Federació Russa col·laborar amb inversions i serveis per tirar endavant el projecte i, per altre banda, va signar la construcció amb l’empresa HKND, amb seu a Hong Kong. Analitzant el projecte actual, podem destacar la importància  d’aquest nou canal que, gracies a les seves dimensions, permetrà que circulin els vaixells més grans del món, que actualment tan sols poden fer-ho pel canal de Suez, donat que no “caben” pel de Panamà.

Punt a tindre en compte serà la velocitat d’intercanvi d’oceà, el projecte preveu unes vint hores gràcies a la inversió paral·lela del ferrocarril que farà avançar més ràpidament el transport, fent que surti molt més rentable que creuar pel canal de Panamà. A més a més, s’ha de tindre en compte la possible construcció  d’un aeroport internacional a la zona del canal i un projecte de centre d’oci xinès a la zona, a més a més d’una zona franca.

Les noves col·laboracions militars entre la Federació Russa i Nicaragua poden arribar a situar el canal en un punt estratègic molt important per part de tots tres actors (Xina, Rússia i Nicaragua), establint un focus de referència important al cor del continent americà. Entenent la importància dels BRICS dintre d’uns anys, el Canal de Nicaragua pot ser un punt important a tindre en compte.

Connectar Xina amb els ports atlàntics de l’Amèrica Llatina, destacant la importància dels projectes comercials amb països com Venezuela, Colombia, Argentina, i també Brasil, fan que la inversió al canal sigui una oferta temptadora per les noves projeccions mercantils xineses. Les empreses d’aquest país han contractat als armadors danesos de l’empresa Maersk per disposar dels vaixells E Class, els més grans del món, que tenen una capacitat de 18.000 contenidors aproximadament, i que actualment no poden navegar pel canal de Panamà. Aquest tipus de transport garantitza l’intercanvi comercial de gran format, estalviant importants costos amb el transport, rentabilitzant una inversió a llarg i curt termini a qualsevol destí comercial.

En conclusió, si el projecte del Canal Interoceànic de Nicaragua s’acaba al 2020 tal com diu el projecte presentat, coincidirà amb les perspectives de creixement dels BRIC (Brasil-Rusia-India-China), a més de concentrar un 5% del comerç marítim mundial. La importància de la relació entre Brasil i Xina, amb els nous acords d’adquisició com la compra del 40% de les accions de Repsol-Brasil provoca la necessitat de comunicar d’una millor forma el país asiàtic amb Amèrica llatina.

És per aquest motiu que un nou canal agilitzarà la situació i serà, després de les primeres idees a principis dels anys 20’, un projecte que reforçarà tota centre Amèrica a més de ser un moviment més a la partida d’escacs que hi ha entre les noves àrees d’influència d’Estats Units, la Federació Russa i la República Popular de Xina.