«Israel no ha estat creat per desaparèixer. Israel perdurarà i florirà. És el fill de l’esperança i la llar dels valents. No pot ser destruït per l’adversitat ni desmoralitzat per l’èxit. Porta l’escut de la democràcia i honora la espasa de la llibertat!» John F. Kennedy

Des de la 13a Knesset, les coalicions han estat molt importants a Israel, recaient tota la importància als partits de centre, siguin de centre-esquerra o centre-dreta. Aquest fet condiciona moltes vegades les polítiques del Govern, al trobar-se com succeeix actualment, que la diferència d’escons és de dos entre la coalició governamental formada per cinc partits i la coalició opositora, també formada per cinc partits. Com a conseqüència de la vinculació entre Israel i Netanyahu, obviant l’oposició, en aquesta columna anirem més enllà de la figura del Primer Ministre i analitzarem els grups parlamentaris de l’oposició i un dels partits del Govern, sent aquest últim, de centre, el que va decantar la balança en els últims pactes.

Dels cinc grups parlamentaris de l’oposició, dos d’ells són coalicions, tres són d’esquerres, un de dretes i un de centre. Hi ha certa idea creada que les esquerres polítiques no poden ser profundament sionistes o que els àrabs israelians són discriminats en la política israeliana, la realitat demostra el contrari.

El primer grup parlamentari que analitzaré serà la Unió Sionista, titular de 24 escons i formada pel Partit Laborista Israelià i el Hatnuah. El Partit Laborista Israelià, actualment dirigit per Isaac Herzog, que va ser quatre vegades ministre i fill del sisè President, Chaim Herzog. És un dels partits històrics israelians, fundat el 1968. Hereu del Mapai, partit de caràcter socialista. Han format part de les seves files David Ben Gurion, Golda Meir, el General Moshe Dayan, Isaac Rabin o Shimon Peres. De caràcter profundament socialdemòcrata i sionista, defensa el que es coneix com a «Solució dels Dos Estats», on tant els territoris de Cisjordània i la Franja de Gaza es converteixen en l’Estat de Palestina, creant-se així dos estats, Palestina i Israel. L’altre membre de la coalició, el Hatnuah, és de centre-esquerra. Definint-se com liberal social, secular, ecologista i sionista, també està a favor de la «Solució dels Dos Estats». A més, aquesta formació advoca per desmantellar els assentaments però conservant els tres blocs: Ariel, Jerusalem i Gush Etzion.

La Unió Sionista reclama reduir els costos de vida de la societat israeliana, reduir la diferència entre rics i pobres, com també es posiciona a favor de la justícia social. Per part del conflicte àrab-israelià, demana establir negociacions amb l’Autoritat Palestina, establir un procés bilateral de Pau i aturar la construcció d’assentaments. Implementar les mesures de la Llei de Neteja de l’Aire, suprimir les indústries que danyen la Badia de Haifa i crear una legislació forta per a la protecció dels animals també formen part del seu programa. Un tema curiós és el religiós, i a causa de les seves idees respecte a la separació entre Estat i religió, està a favor que el transport públic funcioni els dissabtes i defensa el matrimoni civil per a parelles del mateix sexe.

El segon grup parlamentari és La Llista Conjunta, formada pels tres partits àrabs d’Israel i el Partit Hadash, titular de 13 escons, sent la tercera força política al Parlament i segona força política de l’oposició. El Partit Balad, que advoca perquè l’Estat d’Israel reconegui als àrabs palestins com a minoria, i així gaudeixin d’autonomia en educació, cultura i mitjans de comunicació. Un altre és el Partit Hadash, de caràcter comunista, ecosocialista i contra la globalització. Després hi ha el Partit Ta’al, de caràcter secular i té un programa molt semblant al del Partit Balad. I finalment la Llista Àrab Unida, de caire islamista i catch-all. Un aspecte a destacar de la Llista Àrab Unida és que demanen el retorn dels refugiats palestins, aproximadament 4 milions dins d’Israel, provocant la desaparició de l’Estat. Demanant a més desmantellar els assentaments i dividir Jerusalem per les línies de la Línia Verda. Encara que hi ha diferents tendències, el Partit La Llista Conjunta reclama també la «Solució dels Dos Estats», on malgrat acte definir-se com anti-sionistes, no posen en dubte l’existència de l’Estat d’Israel.

A causa dels seus resultats, La Llista Conjunta s’ha convertit en un dels partits clau per aprovar o rebutjar determinades accions, a més de canviar els dos escons de la Comissió d’Afers Exteriors i Defensa per dos escons més en el Comitè de Finances per abordar els assumptes d’habitatge dels seus votants.

El tercer grup parlamentari és el partit Yesh Atid amb 11 escons. Creat pel periodista Yair Lapid en 2012 i principal soci de Govern de Netanyahu en l’anterior legislatura. Lapid va arribar a ser ministre de Finances entre 2013 i 2014. Definit com a partit de centre, de caràcter liberal, secular i sionista, va ser un dels partits que va provocar la convocatòria de noves eleccions al no acceptar les mesures de Netanyahu respecte política interior i exterior , trencant la coalició de Govern. El Yesh Atid defensa canviar el sistema de govern, combatre contra la corrupció, lluitar contra la pobresa reduint el cost de vida, crear una nova Llei Educativa, i també advoca per la Solució dels Dos estats, tot i que també vol mantenir els grans assentaments.

D’aquest últim punt, exigeix ​​que no es construeixin nous, com també demana la creació del matrimoni civil que inclogui el matrimoni entre persones del mateix sexe, i que el transport públic funcioni els dissabtes. El Sàbat és una festa religiosa important per als jueus, que correspon a dissabte, de manera que aquest últim punt tot i semblar banal, és important.

El penúltim partit a l’oposició en nombre d’escons és el Yisrael Beitenu, amb 6 escons. L’únic partit de dretes que està a l’oposició. Presidit per Avigdor Lieberman, polític de gran rellevància en ser sis vegades ministre i un cop Adjunt Primer Ministre. Aquest partit va formar coalició amb el Likud entre 2012 i 2014 per tal d’aglutinar a gran part de la dreta israeliana. Actualment el Yisrael Beitenu defensa diferents aspectes cap a la política interior com poden ser la no-separació entre religió i Estat o la reforma de la llei del retorn per a ciutadans que han nascut jueus o fins i tot conversos. I des de l’àmbit internacional la fi de la relació entre Cisjordània i la Franja de Gaza, oposar-se completament el Programa Nuclear de l’Iran i no acabar de defensar clarament l’existència d’un Estat Palestí, encara que ho fa volent modificar terres i fronteres. A més, també dóna suport a la idea d’incentivar àrabs israelians a abandonar Israel i instal·lar-se a Palestina.

Hi ha un parèntesi, i és que valent-se de la Pena de Mort com condemna, està a favor d’aplicar la pena capital a terroristes, incloent terroristes jueus.

I l’últim partit de l’oposició, el Meretz, amb 5 escons és l’última força a la Knesset. Constituït definitivament el 1997. Es defineix com partit socialdemòcrata, encara que l’únic partit com a tal sigui la Unió Sionista, secular, a favor de la justícia social, les minories sexuals, la llibertat religiosa i l’ecologisme. També advoca per la Solució dels Dos estats, afegint a la definició, pacifista, llibertari social i contrari a l’ocupació de territori palestí. Demanant desmantellar tots els assentaments i dividir Jerusalem, la ciutat vella, en dues.

Abordats els cinc partits de l’oposició, ara és el torn del partit Kulanu, amb 10 escons. El cas del Kulanu és un exemple perfecte sobre la importància dels partits dels centre a Israel, i com aquests poden decantar la balança de qui serà primer ministre. En el cas de les últimes eleccions, aquest partit diuen que va ser el motiu de l’elecció de nou, de Benjamin Netanyahu com a Primer Ministre, sent l’únic partit de centre de la coalició governamental. Definit com a partit de centre igual que el Yesh Atid, a favor de reduir el cost de vida al país, així com la defensa d’una política d’habitatge menys burocràtica i l’establiment de taxes a les grans fortunes. Com també defensa, igual que el Hatnuah, el matrimoni civil incloent parelles del mateix sexe i el funcionament parcial del transport públic els dissabtes. A més també demana un compromís amb la Solució dels Dos estats.

En cas que esclatés un conflicte i s’apliquen determinades polítiques contràries al Kulanu en molts aspectes, i s’incorporés el Yisrael Beitenu o alguns dels seus membres a la coalició de Govern, tindria la seva possible efecte. Aquest efecte consistiria en una retirada del Kulanu de la coalició governamental per por que li passés com al Yesh Atid i perdés gran part del seu electorat al no defensar el seu programa, tenint com a conseqüència que les forces de l’oposició tinguessin més escons que el govern , havent de fer de nou eleccions legislatives. Així doncs, si l’oposició segueix fent la pressió que està fent sobre la coalició governamental causa de l’escalada de tensió entre l’Autoritat Palestina i el Govern Israelià, les crítiques al primer ministre Netanyahu pel seu discurs a les Nacions Unides, així com la política dels assentaments, pot portar a una ruptura de la coalició governamental depenent de quines forces es sumin, perquè altres voldran evitar formar coalició amb aquestes.

Concloent i recordant les paraules de J. F. Kennedy sobre Israel: «Porta l’escut de la democràcia i honra l’espasa de la llibertat!», i l’oposició, a dos escons de la coalició governamental, fa que la seva diversitat política sigui única en tota la regió.

Agraïments a @DavidYabo