Si a principis d’any el PYD, Partit de la Unió Democràtica, el principal partit kurd sirià, declarava la guerra a les forces d’Al-Assad, diumenge la situació va canviar. Segons el mitjà libanès Al Mayadeen, el President del PYD acceptava discrepàncies amb el Govern però senyalava als takfirs (adjectiu definidor dels membres de l’Estat Islàmic fent referència a la branca titllada d’heretge dins de l’Islam sunnita per la seva recerca de la puresa de la fe volent convertir la resta de musulmans al que ells creuen el verdader Islam) de ser el principal enemic de Síria.

El President del PYD declarava: “Si el Govern col·lapsa degut als salafistes, això seria un desastre per tots”, afegint “el nostre principal objectiu és la derrota de Daesh. No podem sentir-nos segurs a casa nostre amb la presencia d’integrants de Daesh”. Aquest fet, sumat a les declaracions del President de la Federació Russa a la Assemblea General de les Nacions Unides, a l’endemà de les declaracions del President del PYD: “Només l’Exèrcit Sirià i els Kurds lluiten de forma real contra l’Estat Islàmic”. Aquest reconeixement és important, doncs després que els Kurds turcs i sirians fossin víctimes dels bombardejos de l’Exercit turc, poden decantar finalment la balança dels kurds cap a una solució acordada entre el PYD i el Govern sirià per cessar les hostilitats per combatre l’Estat Islàmic.

Mentre, segons Deutsche Welle, l’agència de noticies més important d’Alemanya, informava dissabte que rebels sirians entrenats per Estats Units entregaven equipament a Al-Nusra, braç sirià d’Al-Qaeda, fruit d’un programa del Departament de Defensa amb un pressupost de 500 milions de dòlars. Aquest programa consisteix en crear una milícia, la Nova Força Siriana, per lluitar contra l’Estat Islàmic. El Portaveu del Comandament Central Estatunidenc ha confirmat aquests fets, informant amb més detall exposant que s’havien entregat sis camionetes i munició. Després que desertessin 70 dels 75 milicians de la NFS durant la Batalla d’Alep, el projecte d’Estats Units de donar suport a un exèrcit rebel s’està esmicolant.

Els bombardejos per part de l’Exèrcit turc sobre les milícies kurdes sirianes, sumat a aquest succés d’entrega d’armament a Al-Nusra, qüestiona la viabilitat de qualsevol pla anti-takfirista que no passi per mantenir al Govern sirià d’Al-Assad. El gir copernicà dels kurds, tan de la convivència entre el YPG, facció armada del PYD, i les Forces Armades, com del propi PYD envers el Govern d’Al-Assad, demostren un canvi de tendència. De la mateixa forma que existeix certa simbiosi entre els cristians i Hezbollah al Líban arran de la Guerra Civil Siriana, és possible que veiem certa simbiosi dintre de poc entre el YPF i les Forces Armades de Síria.

A més, les declaracions del President d’Iran, Hasán Rohaní a les Nacions Unides, ha obert la porta a la reforma del Govern Sirià. Si recordem les declaracions de Vladimir Putin a Vladivostok on es parlava d’unes possibles eleccions per incloure els moderats polítics al Consell de Govern, van molt lligades a les del President d’Iran. “Això no vol dir que el Govern Sirià no necessiti una reforma. Per suposat que la necessita” afirmava Rohaní dilluns a l’Assemblea Nacional.

Concloent, podem afirmar que Rússia reconeix el paper de les milícies kurdes del YPG davant la palestra internacional, el President del PYD obre la porta a unes negociacions amb el Govern sirià, i per últim el President d’Iran demana reformes a aquest. En els pròxims mesos doncs, és possible que veiem un nou canvi, com deia a la anterior columna, que encara faci més fora del tauler països com Estats Units o França que es deixen portar per les tesis neoconservadores kiplingianes per molt progressistes que siguin els seus governants.