Lleials i guardians de les regnes! Part III

Després de l’atemptat contra el President Anwar El-Sadat el 6 d’octubre de 1981, Sufi Abu Taleb, va pujar com a President temporal al ocupar el càrrec de Portaveu de l’Assamblea Nacional d’Egipte. La persona que ocupés aquest càrrec, segons la Constitució era qui en cas de President vacant, ocupava el càrrec de President del país durant un màxim de 60 dies, degut que la llei considerava que s’havien de convocar eleccions. Aleshores el Vicepresident Hosni Mubarak va presentar-se com a candidat per ocupar el càrrec de President de la República Àrab d’Egipte.

El dia 13 d’octubre de 1981, set dies després de la mort de El-Sadat, Hosni Mubarak va ser escollit pel 98.5% del vots, amb una participació del 81.1%. Dels 12 milions aproximadament de votants, 9,5 milions van votar a favor que fos el nou President, i així va ser. Durant el seu discurs inaugural com a President, podem extreure diferents sentències que marcarien els seu període al capdavant del país mil·lenari. El primer extracte és: “Llibertat significa un compromís per la llibertat dels altres, i democràcia significa respecte per la legislatura i les lleis.”

Recercant noticies al respecte, una crònica del 28 d’octubre de 1981 de “The Christian Science Monitor” narra com es va viure el discurs inaugural i els primers dies de Mubarak als carrers de El Caire. Analitzant a un venedor de rosses, a un intel·lectual contrari a El-Sadat, i a un cristià copte, principalment, el primer reflexiona sobre el discurs inaugural comparant-lo amb els discursos de Abdel Gamal Nàsser, i explicant que els preus havien pujat des dels temps de Nàsser als actuals. Després, quan el periodista dialoga amb l’intel·lectual, aquest respon “Crec que aquest home pot ser molt bo.” I segueix explicant “Mai va acceptar regals i suborns de l’Exèrcit. Mai va mostrar favoritismes. Si ell ora, ora a casa. És entre ell i Déu, com amb Abdel Nàsser.” En canvi, el cristià copte, aclareix: “La gent està comparant a Mubarak i Nàsser, crec que es tracta d’una profunda necessitat interior. Durant l’època de Nàsser hi havia seguretat. En els últims anys la gent tenia por. Es podia caminar pel carrer i rebre un tret.”

Molts analistes aleshores, asseguraven que el nou règim havia d’acabar amb els fonamentalistes musulmans i al mateix temps crear una tercera via entre el Nasserisme i el pensament de El-Sadat. La repressió contra els fonamentalistes islàmics seria també un dels pilastres del període que començava, després de la repressió contra els fonamentalistes començada per Nàsser després que aquests atemptessin contra ell al 1954, i les detencions de 1.500 islamistes radicals a l’últim període de El-Sadat després de diferents atemptats contra institucions militars.

Els primers anys

Davant l’atemptat contra l’anterior President, Hosni Mubarak va aplicar la Llei d’Emergència durant tres anys. Aquesta acció legislativa, feia que els poders policials s’extenguessin, els drets constitucionals quedessin suspesos, i es restablís la censura i l’abolició de l’habeas corpus. Així mateix, es podia detenir a ciutadans que fossin sospitosos d’anar contra el Govern, com també prohibir manifestacions a llocs públics o fer donacions sense registrar a les organitzacions polítiques. Com a conseqüència dels sis atemptats contra la seva persona, com els altres per part dels islamistes radicals, la Llei d’Emergència s’aplicava gairebé de forma continuada fent que fos una de les senyes definitòries del Govern Mubarak.

A l’any 1982, com a resposta a l’intent d’assassinat de l’ambaixador israelià al Regne Unit, Shlomo Argov, per part del grup d’Abu Nidal, líder i terrorista palestí, les tropes israelianes van ocupar de nou el sud del Líban, i van avançar fins a la seu de la organització per l’Alliberament de Palestina i capital del Líban, Beirut.  Aquest fet és conegut degut al setge de la ciutat i la col·laboració de les tropes israelianes amb els falangistes libanesos, un grup cristià fortament nacionalista i fonamentalista. Durant el setge, es va permetre que diferents destacaments d’aquesta milícia entressin a la ciutat i als campaments de refugiats palestins, produint-se les massacres de Sabra i Chatila, on més de 3.500 palestins van perdre la vida.

Uns mesos després, ja sent 1983, les tropes israelianes es van retirar de Beirut fins al riu Awali, zona que va quedar ocupada fins al 1985 on al finalitzar la guerra van retirar-se fins a la zona de seguretat. Durant aquests dos anys, diferents moviments milicians van crear-se per tal de lluitar contra l’exèrcit israelià, entre elles Hezbollah, creada al 1982.

Degut a la Guerra del Líban, al juny de 1982, Egipte va retirar al seu ambaixador de Tel Aviv en senyal de protesta per l’ocupació del país. Un fet que va provocar que al desembre de 1983, Egipte i Jordània signessin un acord comercial i l’inici d’una cooperació sobre assumptes científics i agrícoles. El mateix mes, el líder palestí Yasser Arafat, visitaria El Caire com a reconeixement del suport que havia donat el país a la OLP.

A l’any següent, mentre al gener es legalitzava el Nou Partit Wafd, de caire liberal i nacionalista. Situant-se entre el socialisme nassarita i el capitalisme, estant a favor d’abolir la Llei d’Emergència i solucionar els problemes domèstic com millorar els serveis sanitaris i desenvolupar el sistema educatiu. Al mes de març, Egipte era readmesa a la Organització de la Conferència Islàmica.  Així mateix, es restableixen les relacions amb la Unió Soviètica després de la visita de l’Ambaixador Soviètic a El Caire, Vladimir Polyakov.

L’Edat d’Or de Mubarak

Tal com establia la Constitució, que després de tres anys tornava a aplicar-se al acabar-se l’aplicació de la Llei d’Emergència, el 27 de Maig de 1984 van haver-hi eleccions al país. Els resultats van ser: 72.9% dels vots pel Partit Nacional Democràtic, de Hosni Mubarak, que obtindria 389 escons, i el Nou Partit Wafd, que superava del llindar mínim del 8% dels vots, arribant al 15%, obtindria 59 escons a l’Assemblea Nacional. Sent així escollit de nou President de la República.

El mes de setembre van ser detingudes 302 persones vinculades a l’assassinat de l’anterior president i el mateix mes, Jordània restabliria relacions diplomàtiques amb Egipte, sent el primer de la Lliga Àrab en fer-ho. La liberalització dels preus, va provocar disturbis, però això no va aturar la reducció de subsidis sobre el menjar, electricitat i el petroli. Tot i el restabliment de relacions amb Jordània, al mes d’octubre de 1984, Egipte va retirar-se de la confederació que formava juntament amb Síria i Líbia des de 1971, anomenada “Unió de les Repúbliques Àrabs”. Durant la Guerra Iraq-Iran, on tots dos països es van enfrontar, Mubarak va volar a Baghdad per tal d’ajudar a trobar una solució diplomàtica al conflicte.

Al 1985, degut a l’increment de l’islamisme al país, totes les mesquites passarien a estar sota el control del Ministeri de Awqaf o d’Assumptes Religiosos marcant un punt d’inflexió contra qualsevol reivindicació islamista al país. Durant aquest any, van haver-hi multitud de manifestacions contra el Govern de Mubarak per les seves polítiques econòmiques i el manteniment de la liberalització de El-Sadat, tenint com a reacció l’arrest de multitud de caps contraris al Govern al promoure la violència.

Per altra banda, a l’any següent, van començar les negociacions sobre el Procés de Pau d’Orient Mitjà a Alexandria entre el President Shimon Peres i ell, establint-se de nou l’Ambaixador a Tel Aviv. Degut a la tensió que això va provocar, els fonamentalistes islàmics es van revoltar contra les autoritats universitàries perquè les dones no tenien l’obligació de portar un vel que els tapés la cara. Això, sumat a l’acostament entre Israel i Egipte al recuperar-se diplomàticament les relacions, va provocar que al 1987, en plena pre-campanya electoral comencessin els enfrontaments entre cristians i musulmans a moltes de les ciutats.

El 6 d’abril van haver-hi les eleccions a l’Assemblea Nacional, on el Partit Nacional Democràtic va guanyar les eleccions amb 346 escons, perdent votants respecte 1984, i la oposició va obtenir 97 escons, on els Germans Musulmans tenien 37, superant al Nou Partit Wafd amb només 35 escons.

Poc a poc tots els països de la Lliga Àrab van anar establint relacions de nou amb Egipte, i el 1989, el Rei d’Aràbia, va visitar Egipte com a senyal del restabliment de relacions amb el món àrab. Des de 1987 a 1989, Egipte va reconèixer el dret i va donar suport a la creació de l’Estat Palestí, va recuperar el control total sobre la Península del Sinaí i va proposar l’establiment de 10 punts per tal de resoldre el conflicte entre Palestina i Israel. Així mateix, el 1989 va restablir les relacions amb Síria i Líbia, on després de 16 anys, el Coronel Gadafi visitaria Egipte.

A principis de 1990, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucionals les eleccions de 1987, fent que Mubarak suspengués l’Assemblea Nacional, una acció que al 11 d’octubre de 1990 va rebre l’acceptació mitjançant referèndum del poble egipci. A l’endemà, el Portaveu de l’Assemblea Nacional fou assassinat a El Caire, i el 20 de novembre de 1990, es van convocar eleccions per constituir la nova Assemblea Nacional, a la segona ronda de les eleccions legislatives, el NDP va obtenir 348 de 444 escons.

La singular relació d’Egipte amb la Lliga Àrab i amb Israel, el convertia en un punt de trobada de tots dos actors, sent així fonamental en l’establiment de les relacions entre la OLP i Israel. Després d’establir relacions amb tots dos actors, el Primer Ministre d’Israel va començar un seguit de cimeres amb els líders dels països àrabs, començant amb Hosni Mubarak. El mateix any que això succeïa, 1999, seria re-elegit després de guanyar el referèndum pel 93.8% dels vots. Degut a que havia de fer de pont entre tots dos actors, a l’any següent va tornar a retirar a l’ambaixador d’Egipte de Tel Aviv per les accions contra els palestins a Gaza.

Al mes de març de l’any 2002, la Lliga Àrab va celebrar la Cimera de Beirut, on es proposava una Iniciativa de Pau Àrab, sent una proposta saudita per acabar amb el conflicte Arabo-Israelià. En aquesta proposta s’abordava la retirada dels assentaments dels territoris ocupats com també la recerca diplomàtica de la solució del conflicte. Aquesta proposta va generar algunes reaccions totalment oposades, provinents del Govern israelià com també de líders internacionals que coincidien en alguns punts però no en el document en general.

El 2005 es celebren les eleccions presidencials, on Hosni Mubarak va guanyar per cinquè cop consecutiu, però aquest cop amb el 88.6% dels vots, 6.3 milions. Aquestes eleccions van ser històriques doncs eren les primeres on hi havia rivalitat al respecte, doncs les anteriors havien sigut referèndums per ratificar al President. Al predominar la llei electoral, tots els egipcis que tenien més de divuit anys podien votar, sent aproximadament 77.5 milions, però d’aquests 32 milions estaven registrats per fer-ho. Els Germans Musulmans, degut a que estaven prohibits per motius religiosos, van encoratjar a votar per qualsevol menys pel President. Com a resposta a les irregularitats que es van detectar durant la jornada, va prendre part d’importància el Moviment Egipci pel Canvi, o també anomenat Kefaya, denunciant la corrupció del règim i altres aspectes, demanant el boicot a les eleccions.

A l’any 2009, Mubarak va prohibir la Conferencia Anti-Guerra de El Caire pel seu fonamentalisme contrari a Israel que portava celebrant-se des de 2002 al oposar-se a la invasió d’Iraq durant la Guerra.

La Revolució del 25 de Gener

El 28 de novembre i el 5 de desembre de 2010 es van celebrar les eleccions al Parlament d’Egipte. Eren les primeres eleccions on es podien presentar diferents partits, aquests van ser: el Partit Nacional Democràtic, el Nou Partit Wafd, el Partit Nacional Unionista Progressista, el Partit El-Ghad, el partit Àrab Democràtic Nassarita, Independents i els no electes. Els resultats van ser: El Partit Nacional Democràtic guanyava 90 escons passant de 330 a 420, els independents pujaven 53 escons partint de 0, el Nou Partit Wafd guanya 1 passant de 5 a 6, el Partit Nacional Unionista Progressista passava de 1 a 5 i els independents-Germans Musulmans, passaven de 88 a 1.

Davant d’aquests resultats i l’acusació de manipulació de resultats per part del Govern per tal de legitimar-se, sumada a les diferents onades de revoltes a tots els països àrabs, començant pel cas tunisià que havia començat l’any anterior.

El dia 25 de Gener de 2011, va esclatar la revolta. La història feia que els mateixos motius que van fer sortir a les Forces Armades al carrer al 1952, eren els mateixos que farien sortir als opositors per derrocar el règim de Mubarak. Acusacions de brutalitat policial, frau electoral, censura, corrupció, atur, preu dels recursos primaris, problemes regionals i demogràfics, mesclat amb els salaris baixos i l’aplicació sistemàtica de les Lleis d’Emergència. Sortint al carrer desenes de milers de persones a El Cairo i a altres ciutats.

A l’endemà, la policia arresta a multitud de manifestants, fent que al dia 28, sortissin al carrer centenars de milers de persones contra el Govern. Entrant en un espiral de manifestacions i concessions per part de Mubarak que no tindrien cap efecte, dies més tard, el dia 11 de febrer de 2011, a les 18:00h, el President Hosni Mubarak anuncia la seva dimissió i posa el país a les mans del Consell Suprem de les Forces Armades.

Durant el període que el Consell Suprem de les Forces Armades va dirigir el país, al mes de febrer es va dissoldre el Parlament i va suspendre la Constitució. I també es va arrestar al Ministre d’Interior, al Ministre de Turisme, al Ministre de Vivenda, al Ministre d’Informació i a un empresari de l’acer. Començant així una nova etapa en la història d’Egipte.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s