“Essere, o non essere, questo è il dilema”

“Ser o no ser, aquesta és la qüestió”. Itàlia es volca des dels últims mesos en un debat polític, filosòfic i social que va més enllà de la pròpia concepció legalista que regeix l’Estat.

Matrimoni vs. Unió Civil

Per aquest motiu, el Parlament italià no pot prendre una decisió clara, i menys encara forçada, respecte a la unió civil homosexual, i molt menys respecte al matrimoni entre persones del mateix sexe. El motiu? La Dreta política amb el suport de l’Església Catòlica s’oposa, mentre que a l’altre banda, l’Esquerra no pot garantir una majoria a favor doncs molts dels seus diputats no complirien amb la política de grup.

Pot semblar un fet insòlit però les esquerres no votarien unides una proposta que posa en risc els valors morals dels seus votants. Degut a això, qualsevol menció legal feta al respecte, com va passar que diferents ciutats italianes quan es van negar a no casar diferents parelles, quedà anul·lada “de facto”  pels alts tribunals italians. A l’octubre de l’any passat, el Govern italià va dir que no permetria que es casessin persones del mateix sexe, essent inadmissible doncs les lleis no ho toleren.

És important destacar que aquest debat també ha existit a Alemanya, i on per motius de religió i legalitat, la unió civil té el mateix pes i privilegi que el matrimoni tradicional. En el cas d’Itàlia, al no haver-hi debat religiós, èticament es tracta d’una societat molt més estricte respecte aquest tipus d’assumptes.

Debat legalista

Anys abans però, el Tribunal Constitucional italià va dictaminar que la prohibició de matrimonis del mateix sexe no és una violació de la Constitució, i per tant, el debat per part del Govern està tancat.

Per altra banda, la Cort de Cassació Italiana, òrgan consultiu, va declarar dos anys després de la resolució del Tribunal Constitucional, al 2012, que les parelles del mateix sexe tenen el mateix dret a una vida familiar com les parelles heterosexuals casades. Deixant la porta oberta a que el Poder Judicial ho reconegués i deixant tota decisió a la Càmera dels Diputats.

Aquest fet provoca que tot el pes recaigui sobre una Càmera dividida i uns grups dèbils enfront d’aquest debat, deixant que sigui un projecte però sense data de claudicació.

Opinió pública

Analitzant el debat a peu de carrer, segons dades del 2010, un 41% dels italians admetria el matrimoni homosexual, un 20.4% la unió civil, fent que superi el 60% les persones que es mostren favorables a algun reconeixement legal. Tot i així, és important destacar com hi ha una tendència municipalista, molt escassa, a fer que les parelles homosexuals tinguin els mateixos drets que les heterosexuals, sense tampoc voler arribar a ser projecte nacional.

Concloent podríem dir que no es tracta d’acceptar o no acceptar el matrimoni homosexual, sinó d’entendre el rerefons moral que hi ha, essent la societat italiana un paradigma de la vinculació de la consciencia cristiana compartida políticament fins i tot per alguns sectors del comunisme, i altre fet la consciencia social i dels valors tradicionals on inclús el més d’esquerres es pot oposar a una cosa com el matrimoni homosexual.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s