De la mateixa forma que Ismael i Isaac a la Bíblia, aquí trobem dos germans polítics amb els seus seguidors enfrontats entre sí debilitant encara més la defensa de la centre-dreta al país en forma de bota.

Les forces polítiques i el mapa de partits italià va canviar radicalment quan el sistema polític, bipartidista, va esfondrar-se degut a la corrupció i a la imputació de gran part dels governs que feien propostes suïcides com legalitzar-la. Arran d’això, al caure la Democrazia Cristiana, partit hegemònic de dretes que agrupava des del centredreta fins a la dreta conservadora és va trencar, fent que els primers acabessin al voltant de la figura de Silvio Berlusconi, i els segons s’acabessin sumant al Moviment Social Italià, que aleshores ja havia abandonat les tesis feixistes i s’havia tornat conservador tradicionalista sota el nom d’Alleanza Nazionale.

Degut a les tendències i passat de l’Alleanza, moltíssima gent que dubtava es va sumar a Forza Italia, partit de Berlusconi, fent que fos el principal partit catch-all de centre-dreta que agrupava gran part de la ideologia liberal i conservadora del país. Amb el pas dels anys i la força dels mitjans de comunicació, va esdevenir un líder insubstituïble. Al ser imputat pels cassos de corrupció i tracte amb menors, va haver d’abandonar la palestra política deixant el centredreta orfe.

Després de complir condemna i deixar d’esser imputat de totes les causes al recórrer la sentència la seva defensa, ha declarat que Itàlia el necessita i per tant tornarà a la política aviat. Tot i així, degut a la Llei Severino, no podrà exercir un càrrec públic fins d’aquí dos anys. (Aquesta llei estableix que els imputats per corrupció no poden exercir un càrrec públic dependent de la sentència, en el cas de Berlusconi van ser 6 anys des del dictamen d’imputació). Per tant, fins a finals del 2016 no podrà ocupar cap càrrec públic, fent que sigui difícil encapçalar un partit polític a no ser que ho faci des de l’ombra.

Els nous líders que han sortit com “hereus” van aconseguir trencar la federació “Il Popolo della Libertà” encapçalada per Forza Italia i seguida per Alleanza Nazionale, entre altres forces polítiques de dretes. Actualment, per tant, no hi ha un líder fort que torni a reunir la dreta italiana i encara menys capaç de dirigir una federació de partits de tant diferent tendència. El partit Nou Centredreta (Nuova Centredestra) aposta per donar suport al Partit Democràtic i fer oposició al seu antic soci Forza Italia.

Tanmateix, el centre-dreta es troba dividit en dues tendències molt similars, les abans citades, però per traïcions internes dels nous líders post-Berlusconi no es donen suport mutu.

En conclusió, el compliment de condemna de Silvio Berlusconi l’allibera de qualsevol condemna, tot i que fins al 2016 no podrà ser una figura que pugui desenvolupar-se a la palestra pública, fent que fins aleshores, la centre-dreta quedi orfe, si abans no s’ha liquidat a sí mateixa. Una lenta agonia per molts seguidors de “Il Cavaliere” que veuen com aquella gent que els hauria de representar s’enfronta entre sí enlloc de defensar-los. Per molta gent només queda una alternativa: “Il Cavaliere ha de tornar”.