W. von Leibniz deia què la democràcia era la dictadura de les majories, i molts cops en nom de la estabilitat política es prenen mesures que poden acabar condicionant la pròpia idea de democràcia o una cultura política. Itàlia afronta aquests dies la major reforma de tota la dècada, la Llei Electoral, coneguda popularment com “Italicum”. Tot i reivindicar una estabilitat democràtica, es possible que acabin amb qualsevol concepció democràtica coneguda al país. El favoritisme, els interessos polítics i el personalisme seran els punts més forts d’aquesta nova llei.

Agafant com a referència el sistema grec, es coronarà a la força més votada amb un 18% d’escons més, atorgant-li un percentatge d’escons que no superarà el 55%, promulgant un discurs de garantia d’estabilitat. En el cas italià no deixa de ser revolucionari, o si mes no nostàlgic, degut a que durant més de 40 anys de llei electoral on és garantida la estabilitat van acabar estar en contra perquè afavoria a la corrupció. Per tant, aquest fet demostra que és una llei d’estabilitat forçada, doncs obté un punt de la llei electoral grega fortament criticat per l’oposició. Si ninguna coalició arriba al 40% dels vots, es repetiran les eleccions de nou, i sembla que serà així contínuament fins que cap ho faci.

Un altre punt important és la fixació de circumscripcions electorals en 100 i serà necessari un 3% dels vots per treure escó. Que no deixa de ser interessant com es faran doncs no es inequívoc que acabi havent un gerrymandering en algunes regions per tal de consolidar-se a la Càmera de Diputats. A més, es podrà parlar de la “clàusula salva Lega” on si un partit no arriba al 3% de llindar, es podrà presentar a nou circumscripcions i aconseguint escó si a més de tres amb llindar del 8% dels vots.  Fent que la Lega Nord surti guanyant i no perdi pes a la cambra i pugui seguir tenint representació.

Com si no fos prou enrevessat, s’introduirà la candidatura múltiple, on un candidat a diputat es podrà presentar a quatre circumscripcions diferents i tot i només arribar a un escó, això pot servir per premiar a les persones de confiança dels partits, sense important el pes electoral, senzillament valorant el seu pes dins del partit.  Mesclant a més el sistema alemany respecte a la assignació d’escons fent que uns diputats s’escullin mitjançant llistes tancades dins de les circumscripcions provincials i uns altres respecte al nivell proporcional dels partits que superin el llindar del 3% fixat.

Tractant els punts més importants, és possible que sorgeixin tensions nord-sud respecte al número de circumscripcions electorals que poden haver-hi sobre o sota de Roma. A més, el fet de la pròpia Roma i el pes que poden tindre les circumscripcions electorals rurals en comparació a les ciutats provoca desconfiança i pot donar peu a un nou caciquisme rural. Partit de la “clàusula salva Lega”, estem parlant de donar suport a un partit determinat, fent que igual que hi ha aquesta, els votants d’altres partits semblants en pes polític es queixin i no tinguin la seva clàusula. Una mancança democràtica important que es faci una llei asimètrica i totalment a favor d’uns partits que volen ser més grans.

Coneguda com a Llei “Italicum”, Llei Renzi-Berlusconi o Pacte del Natzarè popularment, deixa veure com afavoreix a aquells qui li donen suport, premiant sens dubte a dos dels principals signants, Forza Italia i el Partit Democràtic, i discriminant a la resta, fent-la antidemocràtica. En conclusió, han creat una llei electoral que entrarà en vigència al 2016 per evitar el que van voler evitar un cop i que els va portar a la situació actual.

Aquesta nova llei, perquè m’entenguin, és la casella que et fa tornar al principi del joc de l’oca, sent el tauler la política del país en forma de bota.