“La alternança està en marxa”

Com si d’una blitzkrieg es tractés, Nicolas Sarkozy es va imposar el passat diumenge fent una ràpida ofensiva que ha constatat la consolidació del programa d’una renovada Unió Moviment Popular (UMP) capaç de reconquerir territori socialista i barrar el pas a  la flama del Front Nacional. El símil no és per menys, el Partit Socialista s’enfonsa a la primera volta de les Departamentals (l’equivalent a les províncies), aquest cop sense que faci falta una cohabitació com la de Chirac amb Mitterrand, on el Cap de Govern i el President de la República són de partits polítics diferents. Ho fa sol. La manca de rigor a l’hora de gestionar l’Elisi, els resultats inesperats de les polítiques, un votant ressentit i que se sent enganyat per un President que els hi prometia de nou la “Grandeur”. Contràriament, la dreta ha estat capaç de proposar alternatives, sense odi ni rancor, ple d’aire fresc i amb reformes a les mans. Aquesta és l’aposta de la nova UMP, que està en marxa, imparable.

Però tot i estar en dubte la candidatura presidencial de Sarkozy, ara surt més fort que mai al donar la victòria inesperada al seu partit. Inesperada perquè les enquestes li donaven una segona posició darrere el Front Nacional de Marine Le Pen, fent caure els socialistes fins a la tercera posició. Com si fos una cursa, la UMP ha corregut més ràpid i ha barrat el pas al FN, que tot i tindre alguns departaments pendents de disputa a la segona ronda –el proper diumenge–, a llarg termini ho té difícil per guanyar el 2017.

Tot i que el culpable no és el President de la República, ell és indubtablement el principal responsable de la davallada. La premsa no apunta en cap cas la derrota d’Hollande, sinó la victòria de Sarkozy, on “Le Figaro” obria la seva edició digital amb una cita de l’expresident de la República poc després de conèixer la victòria de la seva coalició: “L’alternance est en marche et rient ne l’arrêtera”, en català, “L’alternança està en marxa i res la frenarà”. Tanmateix, no podem parlar encara de resultats consolidats als Departaments degut a la necessitat d’una segona volta, majoritàriament entre la UMP i el Front National.

La segona força, el Front Nacional, demana a crits de nou el cessament del segon Govern Valls pels resultats, recordant que la primera vegada va ser després de les eleccions europees on la força ultranacionalista va sortir vencedora. D’acord amb el perfil dels seus votants, veiem que s’ha convertit en una alternativa dins del món local, agrícola sobretot, possiblement vinculada a les sancions per part de Rússia a la UE sobre els productes del sector primari. Així, el seu elector vota perquè “algú” representi els seus interessos més enllà del color polític.

Ara caldrà restar a l’espera de la segona volta de les eleccions per acabar de definir el tipus de votant i on es consolida cada força. Seguint la tendència actual, el pes de la UMP creixerà exponencialment degut a l’alternativa d’una victòria del FN si es mobilitza la gent més descontenta i més integrista donant la sorpresa a molts punts del territori, podent consolidant-se a dos departaments més.

Com a conclusió, una altre frase de N. Sarkozy que marcarà el camí de la dreta francesa contra el Partit Socialista i el Front Nacional: “Il y a une politique alternative”, “Hi ha una política alternativa”.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s