Les terres de Síria sempre han estat molt vinculades a la Santa Seu, sobretot per la figura de Pau de Tars, qui es considera el primer missioner de les terres d’Antioquia, Damasc i el sud de Turquia. Pau de Tars, o Sant Pau Apòstol va ser decapitat a Roma després de viatges per aquelles terres. Els jesuïtes prenen de la seva obra, a part de la missió missionera, una de les sentències que més va repetir per aquelles terres: “In gloriam Dei”, lema que va influenciar el “Ad maiorem Dei gloria”, lema dels jesuïtes.

La Santa Seu ha sigut el primer actor que públicament ha denunciat la massacre i la persecució de cristians a les terres de Síria i Iraq per part de l’Estat Islàmic, essent les víctimes que davant els mitjans de comunicació, més desapercebudes han passat. El discurs a les Nacions Unides per part del delegat diplomàtic de la Santa Seu defensant la llibertat d’expressió religiosa al món ha marcat un precedent i sens dubte va definir el seu rol dins d’aquest conflicte. Després de la seva proclama contra la persecució religiosa a Nigèria per part de Boko Haram vers els cristians, el conflicte a Orient Mitjà està centrant el discurs aquests últims mesos.

A més a més, alts caps de l’Església Ortodoxa, denuncien que la diplomàcia internacional s’està basant en “tapar-se les orelles i no voler escoltar”. A més a més, alguns bisbes ortodoxos d’Alep van ser segrestats per Al-Nusra  i ningú va actuar per alliberar-los tret de la part cristiana del Govern libanès qui els va localitzar. Federico Lombardi, portaveu el Vaticà declarava a l’abril del 2013: “El segrest dels bisbes i la mort del sacerdot conductor son una confirmació dramàtica de les circumstàncies tràgiques que el poble siri i la seva comunitat cristiana estan vivint.”

Recentment, el Pontífex va rebre al Patriarca d’Antioquia dels siris Ignasi Youssif III Younan. Denunciava que la situació pròxima a Mossul i la plana de Nínive els cristians van ser expulsats de les seves cases, Esglésies, monestirs, essent una situació que es repetia per tot el país, i feia quatre anys que no variava la tendència, sense que ningú actués ni els hi donés veu internacional però utilitzant-los només per les xifres.

“Qui calla, consent” diu el refrany, i en aquest cas només la Santa Seu ha pres part a Occident al respecte, aconseguint inclús que el Govern de l’Iran prengués part oferint la seva ajuda. Tal com informa l’agència FIDES, el parlamentari cristià iranià Yonatan Betkolia, representant de la comunitat assíria i caldea va afirmar que el país estava preparat per enviar combois d’ajuda humanitària a Erbil. Segons la mateixa font, l’arquebisbe Lahham, vicari patriarcal per Jordània, va fer de representant en una reunió amb l’ambaixador iranià, on aquest últim va reiterar que “la República Islàmica d’Iran estava disposada a ajudar als cristians d’Iraq i Síria.”

En conclusió, la resposta contundent de la Santa Seu des del principi contactant amb els cristians del Líban, Síria, Iran, Iraq, Jordània i Egipte ha fet que sigui una pionera en la defensa de la llibertat de les comunitats cristianes a Orient Mitjà davant el silenci i la inacció dels països que més interessats estan en intervenir.