Condecoracions constitucionalistes

El 14 de març de 1815, el Govern de Ferran VII instituïa la Reial i Americana Ordre d’Isabel la Catòlica per “premiar la lealtad acrisolada y los méritos contraídos en favor de la prosperidad de aquellos territorios”. Al 1847 l’Ordre canviava de nom mitjançant un Reial Decret sent nombrada Reial Ordre d’Isabel la Catòlica. Actualment és una Ordre molt polèmica per les persones que la ostenten o l’ostentaven, nombrades després de la finalització de la dictadura del General Franco, en ple període de la Transició. Dictadors i col·laboradors de les dictadures hispano-americanes, Jerarques de les dictadures africanes, Cabdills dels règims militars d’Orient Mitjà i Sud-Est asiàtic, tots ells tenen la Ordre d’Isabel la Catòlica per la seva gran tasca de desenvolupament dels països.

Començant pel 1976, doncs és quan entrem en la etapa constitucionalista, els condecorats polèmics amb aquesta ordre va ser Joaquín Balaguer, President de la República Dominicana, culpable de Terrorisme d’Estat on més de 11.00 persones van ser víctimes d’aquest, i responsable de desaparicions forçoses, persona pròxima a Trujillo. A més, cal destacar el seu segon període presidencial conegut com a “los Doce Años”, on la persecució política, el pistolerisme i l’assassinat dels opositors van definir-lo, començant al 1966 i acabant al 1978.

El 1979, l’Estat Espanyol va condecorar a Teodoro Obiang Nguema Mbasogo i Jorge Rafael Videla.

El primer, Teodoro Obiang és l’actual Cap d’Estat de Guinea Equatorial, que va fer un Cop d’Estat el mateix 1979 derrocant a Francisco Macías, anterior President del país. El seu règim és conegut per les massacres, repressions i tortures cap als opositors, com també per la violació dels Drets Humans. El segon, Jorge Rafael Videla, potser és el cas més flagrant de la llista. Dictador argentí i President de facto des de 1976 fins 1981, un dels caps del Proceso de Reorganización Nacional, nom pel qual es coneix la dictadura militar. Les xifres de desapareguts arriben a les 30.000 persones i aproximadament 8.000 persones assassinades.

De la Junta Militar del Proceso de Reorganización Militar, també van ser condecorats pel Regne d’Espanya el Vicealmirant Antonio Vañel, un dels caps dels camps de concentració de la ESMA, el Brigadier Basilio Lami Dozo, un dels jerarques del règim, el General Reynaldo Bignone, membre de la Junta i condecorat a la Gran Creu del Mèrit Naval amb Distintiu Blanc, Emilio Eduardo Massera també va rebre la Gran Creu de la Ordre del Mèrit Militar amb Distintiu Blanc i Roberto Eduardo Viola, successor militar de Videla, va rebre la Gran Creu de la Ordre del Mèrit Militar.

El 1981, l’Estat Espanyol va condecorar a Soeharto, qui va ser President d’Indonesia des de 1967 fins a 1998. Essent responsable gairebé de més d’un milió de víctimes del terrorisme d’Estat on qualsevol persona que pogués ser opositora del règim era qualificada com a “tapol”, abreviació de tahanan politik o presoner polític. Els opositors es veien privats de propietats, no podien participar a la vida pública i eren apartats de la societat per tal de no poder “contaminar” la resta de la societat.

El 1983, es va condecorar a Gregorio Álvarez i Mobutu Sese Seko. El primer, Gregorio Álvarez, va ser President de facto de l’Uruguai entre 1981 i 1985. Després d’un plebiscit al 1980 on la població va expressar que volia tornar a una vida democràtica, el Tinent General Álvarez va negar-se fent un cop d’Estat i creant el Consell de la Nació, nombrant-se ell mateix President al 1981. Al 1978 va ser el responsable de l’assassinat de 18 persones durant la dictadura de Méndez, continuista de la de Bordaberry. I el segon, Mobutu Sese Seko, va ser Dictador i President de Zaire entre 1965 i 1995. Va ser culpable de la violació dels drets humans i també del subdesenvolupament del seu país per les seves polítiques de nacionalització de les empreses estrangeres i l’expulsió dels europeus del seu país, reprimint una revolta universitària on més de 2000 estudiants van ser enviats a l’exèrcit forçosament al 1969.

El 1989 es va condecorar a Wojciech Jaruzelski, Primer Ministre de Polònia durant 1981 i 1985, President del Consell d’Estat polonès des de 1985 a 1989 i President de Polònia des de 1989 a 1990. Responsable de la repressió comunista al país contra el sindicat catòlic als últims anys de la República socialista de Polònia i responsable de la implementació de la Llei Marcial entre 1981 i 1983 on els principals líders de la oposició van ser empresonades. Durant la Llei Marcial, segons estudis posteriors, van ser víctimes aproximadament una centena de persones. Entre elles Jerzy Popieluszko, qui va enfrontar-se sent capellà al règim i acabant sent assassinat al 1984.

I finalment, el 1995 Fidel Valdez Ramos, President de Filipines de 1992 a 1998 i membre del Govern de Ferndinand Marcos entre 1980 i 1986. Aquest últim va ser President de Filipines entre 1965 i 1986. Durant l’etapa de Fidel Valdez Ramos al Govern de F. Marcos, va ser assassinat el 1983 Benigno Aquino, un dels principals opositors a Marcos, quan aquest era Director de la Policia Nacional de Filipines.

En conclusió, després d’analitzar alguns dels casos més destacats de persones condecorades amb la Ordre d’Isabel la Catòlica, es pot entreveure com l’Estat Espanyol premia a persones que no respecten ni principis constitucionals, ni llibertats individuals ni tampoc el compliment dels valors en els quals s’abandera el Regne d’Espanya, sent així una incongruència qualsevol exigència en matèria de Drets a qualsevol país exterior.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s