Inspirant-nos en Ortega y Gasset podríem dir que aquells països que van crear la Unió Europea són els mateixos que la faran desaparèixer. Constituïda com una solució als conflictes està esdevenint un agreujant en molts països degut a les seves polítiques econòmiques i polítiques, provocant que molts Estats acabin volent sortir d’ella degut a que només els perjudica. Aquest fet no és una cosa aïllada, si no la repetició d’una sèrie d’accions portades a cap de forma continua pels ens europeus, contra la voluntat dels seus ciutadans.

Tal com deia a l’article “Hongria, una referència política?” La Unió Europea està responent tard als problemes dels països eslaus com Romania Bulgària, el cas d’Hongria o Grècia. Les polítiques econòmiques mitjançant crèdits comunitaris ha provocat que molts d’aquests països no els puguin tornar degut al empitjorament de les seves condicions sòcio-econòmiques, provocant que els propis ciutadans vulguin fer marxa enrere i tornar a l’etapa anterior, o fins i tot a la socialista. Degut a les condicions de vida sota l’esfera socialista, molts països a la zona tornen a la nostàlgia dels règims corporativistes d’abans de la Segona Guerra Mundial, profundament nacionalistes, per tal de reivindicar més sobirania, i per recuperar, com deia el President Orban d’Hongria, els valors que s’estaven abandonant.

L’auge de l’extrema dreta als països de més enllà de l’antic teló d’acer ha provocat que la Unió Europea sigui vista com un enemic i com un element distorsionador de la tradició nacional, un sentiment i opinió cada cop més generalitzat. Les noves sancions a Rússia han evocat a que la perifèria se senti més desplaçada de la representació política, doncs la economia agrària i industrial té molt de pes, i gran part dels seus productes els comprava el mercat rus. Així doncs, amb la resposta russa a les sancions de no comprar productes de la Unió Europea, Estats Units, Canadà i cap dels que li va posar sancions.

Degut a les noves sancions cap a Rússia, República Txeca, Eslovàquia i Hongria han rebut amenaces d’aïllament per part del govern dels Estats Units, un fet titllat de vulneració de sobirania degut a que aquests tres països formen part de la UE. Cal assenyalar que Polònia, tot i tindre bases de la OTAN, en la seva acció exterior ha demanat que les relacions amb Rússia no siguin decreixents degut a les sancions. De moment, tots els països que han demanat aturar les sancions són els més vinculats comercialment, energèticament i políticament a la Federació Russa. Les empreses alemanyes estan demanant al Govern Alemany que no hi hagin més sancions per que no venen els seus productes i la UE no se’n fa càrrec, provocant grans pèrdues.

En conclusió, els ciutadans de la Unió Europea no entenen per que apliquen sancions a Rússia si els més perjudicats són ells mateixos, i aquest clima de incertesa està essent aprofitat per que augmenti l’extrema dreta i el nacionalisme exacerbat. Si la UE no respon correctament a les demandes dels seus ciutadans, potser estem davant d’un dels seus moviments finals.