Contra la Rússia i Xina vertebradores, podria continuar el títol. La nova Ruta de la Seda impulsada des de Beijing a través de l’Àsia Central i Rússia serà la columna vertebral més enllà dels Urals i un dels eixos vertebradors del planeta. Establint un eix comunicant des de l’Oceà Pacífic fins al Mar Bàltic per estalviar costs i temps, passant dels 50 dies per mar als 15 per tren, suposant nous reptes a la regió i a la meitat del món.

Aquesta columna vertebral que vol creuar Àsia i arribar als ports de la antiga Hansa a Alemanya fa revifar la idea de nou de la Unió Euroasiàtica, projecte d’integració econòmica i política de tots els països que actualment fan frontera amb la Federació Russa i antics membres de la URSS. Aquest fet provoca que hi hagi dues situacions completament oposades a Euràsia. Per un costat la Unió Europea, que degut als seus enfrontaments amb Rússia està fent revifar les idees més identitaries i una profunda insatisfacció, i per altra banda la idea de la Organització de Cooperació de Shanghai formada per Xina, Rússia, Kazakhstan, Kirguistán, Tayikistan i Uzbequistan. Com a membres observadors estan Afganistan, Índia, Iran, Mongòlia, Pakistan, alhora que el com a socis preferents, Bielorússia, Sri Lanka i Turquia, amb les possibles adhesions de Sèrbia, Azerbaidjan i Corea del Nord. La OCS ha estat titllada de ser una unió militar però ha sigut desmentit en moltes ocasions d’acord a que vetlla contra el terrorisme, el separatisme i l’extremisme, dins els Estats membres.

La promoció econòmica i la col·laboració entre aquests és un element que fa trontollar els principals llaços actuals passant pel Canal de Suez o pel Mediterrani oriental. Una via fèrria pot desviar el transit de milers de tones de mercaderies consolidant una aliança de segon ordre, arribant a rivalitzar amb la OTAN o els acords comercials entre Estats Units i la Unió Europea. Aquests també estan provocant tensions dins la UE respecte a la protecció d’alguns sectors que es veuen molt afectats i no poden competir amb els EEUU si no mitjançant aranzels o ajudes milionàries.

Les noves aliances de la Federació Russa o tractats de la Xina, evoquen a un gir copernicà dels centres de poder, desplaçant-se de Washington DC a Moscou, i de Londres a Beijing. Citant paraules del Primer Ministre rus, Dmitri Medvédev: «Cal renunciar simplement a les sancions i s’ha de portar la relació al pla de la normalitat i del treball, hi ha que recuperar un diàleg assossegat  i productiu per aconseguir una normalització”, i afegeix “ no depèn de Rússia, per que nosaltres no hem sigut els qui hem impost les sancions”. Cal afegir que els productes que no superen les sancions, estan sent igualment comerciats però per països veïns, empreses nacionals, o socis americans. Un fet que pot significar que un cop acabades les sancions, les empreses que abans comerciaven en Rússia ara no ho facin degut a que l’oferta de mercat ja ha estat coberta.

La Unió Europea avança cap a un abisme d’incerteses, de perdre qualsevol vertebració al perillar l’economia de la perifèria, i en plena crisi econòmica potser no surt rentable subvencionar, ni tampoc sigui possible fer-ho, a tots els sectors afectats per les sancions. Així doncs, la Europa invertebrada possiblement acabarà essent una realitat si no impera el diàleg, es recuperen les relacions amb Rússia, i es deixen enrere els estereotips cap a la terra de Tolstoi per començar a negociar i deixar de perjudicar-se a si mateixa. Que passaria si tinguéssim bones relacions amb els nostres veïns? Des de la caiguda del Mur de Berlín ningú es fa aquesta pregunta, i potser l’hauríem de fer-nos-la abans que aixequem un altre mur, aquest cop fet per nosaltres mateixos, que ens acabi perjudicant.