Mentre poc a poc el gel es va fonent i la decadència medio-ambiental s’apropia del Pol Nord, els països que tenen fronteres dins del cercle polar àrtic estan començant a invertir en infraestructures i tecnologia per poder extraure els recursos naturals que s’hi troben sota les capes de gel. A unes temperatures que ronden els -40ºC en determinades èpoques de l’any, els països esperen al moment oportú per començar les prospeccions, cal destacar que sota de l’Àrtic hi ha el 22% dels recursos hidrocarburs del món.

Com si es tractés de la conquesta de l’Oest americà, o de les guerres colonials africanes del s. XIX per conquerir més territori, molts dels països afectats estan traçant noves línies divisòries per tal d’aconseguir més territori, i col·locar bases d’aprovisionament o directament militars com està fent la OTAN i Rússia. Per aquesta última banda, la importància d’unes illes situades al nord de Rússia respecte a guanyar terreny en aquesta pugna, han reobert de nou el conflicte de límits territorials. Tot i el límit d’aigües internacionals, Rusia, Canadá y Dinamarca ja han promolgut campanyes polítiques per declarar el propi Pol Nord com territori nacional.

Com si no fos suficient, les principals companyies estatals dedicades al la infraestructura petroleres veuen interessos molt grans en poder aconseguir una part del negoci que planteja l’explotació econòmica Àrtica. Xina, Japó, Corea del Sud, Singapur, Regne Unit, França, Holanda, Alemanya o Espanya són països amb interessos per que empreses nacionals se situïn dintre de les que refinen, transporten o extrauen el recurs.

Com a conclusió, l’Àrtic pot ser un nou camp de batalla econòmica o amb grans tensions militars, com segueixi fonent-se el gel que hi ha, degut a que pot fer canviar el prisma de poder ple d’incerteses i del conflictes.