“La solució radical s’anomena Pau”

Yitzhak Rabin va néixer al 1922 a Jerusalem. Company d’armes de Moshe Dayan i un dels polítics més importants d’Israel al ser un dels grans impulsors de la Pau, juntament amb Shimon Peres i Yasser Arafat, fent que al 1994 fossin premiats amb el Nobel de la Pau. Interpretat per les minories més extremistes d’Israel com la venta del país, Rabin va ser considerat un traïdor per aquestes, sent assassinat per Yigal Amir, extremista, el 4 de novembre de 1995 després d’un míting a favor dels Acords d’Oslo i la Pau.

La vida de Rabin està marcada per cadascun dels moments que succeïen a la regió. Quan tenia 7 anys va succeir la Massacre d’Hebron, i als 14 anys va viure el continu de pogroms contra els jueus.  Davant d’aquests fets, es va graduar a l’escola agrícola “Kaduri” per viatjar als Estats Units i estudiar Enginyeria de Sistemes de Rec per poder millorar les condicions agrícoles de les granges que hi havia. Al 1941, degut a la lleva del Protectorat de Palestina per fer front als francesos de la França de Vichy de Síria, s’allista a la “Haganà” contra l’Imperi Britànic amb 19 anys, arribant a formar part del Palmaj, el seu cos d’elit.

Aquest fet el va situar a la llista de les persones més buscades fent que fos apressat cinc mesos per les autoritats britàniques. Durant la Guerra de la Independència d’Israel va dirigir el Regiment Har’el, on destaca la presa de Jerusalem i el seu manteniment contra els britànics i els àrabs, on al seu paper en la ofensiva militar, va tindre un primer període com a diplomàtic al participar a les Conversacions de Rodes entre Israel i Egipte, participant activament en la redacció del armistici i l’alto al foc entre els dos països.

Com a conseqüència del seu rol durant les Conversacions, va ser enviat al Col·legi de Comandament de Camberley al Regne Unit, però Moshe Dayan el va fer tornar ascendint-lo perquè fos instructor del Exèrcit Israelià. Als 31 anys es va convertir en el general més jove del Tzahal, sent un dels que va iniciar la transformació de l’exèrcit, modernitzant-lo i aprovisionant-lo amb la més alta tecnologia per tal de fer front a les amenaces del moment, a les portes de la Guerra dels Sis Dies.

Rabin va autoritzar començar una guerra de prevenció ràpida contra Egipte, Síria i Jordània, com a conseqüència que aquests reunien gran quantitat de tropes a les fronteres que tenien amb Israel. Fruit d’aquest fet, la Força Aérea Israeliana va destruir a la totalitat els avions, que al ser destruïts en gran part a terra, va aconseguir que Israel controlés a la totalitat l’espai aeri de la regió, començant la Guerra dels Sis Dies. Com si aquesta ofensiva no fora prou devastadora, es va obrir un front el mateix dia al Sinaí, mentre els jordans ocupaven Jerusalem.

Després de tres dies de combat, Moshe Dayan, aleshores Ministre de Defensa, juntament amb Yitzhak Rabin – Comandant en Cap-  i el general Uzi Narkis –General de la Zona Centre-, van recuperar la ciutat entrant triomfalment al casc antic de Jerusalem. Mentrestant les tropes israelianes havien arribat al Canal de Suez i posicionaven la seva flota. La victòria va ser absoluta en tots els fronts, establint-se unes fronteres totalment diferents a les que hi havia aleshores.

Al 1968, deixa la vida militar i és nombrat Ambaixador d’Israel als Estats Units fins al 1973, demanant de nou la modernització de l’armament de Tzahal. El mateix any aconsegueix que s’acabi la reestructuració militar davant el risc que suposaria una nova guerra per acabar amb país per part de la Lliga Àrab. Al tornar a Israel, es va afiliar al Partit Laborista israelià, i després de la Guerra del Yom Kippur, va ser escollit membre de la Knesset, el Parlament Nacional d’Israel.

Degut a la investigació política per tal de determinar qui va ser el responsable de la quasi-derrota del país durant la Guerra del Yom Kippur, va començar una onada de protestes contra el Govern de Golda Meir, fent que el seu gabinet dimitís sencer, sent escollit Rabin al capdavant del Partit Laborista i nombrat Primer Ministre de Israel al 1974, començant un període de canvis al país, afectant des de l’àmbit militar al polític.

En l’àmbit militar, Rabin va ordenar la retirada del Tzahal del Sinaí al 1975, acordant que el territori passes a mans de Nacions Unides, i també la retirada de les FDI (Forces de Defensa d’Israel) de les zones ocupades a la Guerra del Yom Kippur, com també la retirada de ciutats com Kunietra, ocupada just abans del conflicte.

Al 1976 dirigeix la Operació Entebbe, juntament amb Shimon Peres -Ministre de Defensa- contra els grups terroristes palestins que havien segrestat un avió d’Air France que es dirigia d’Israel a Europa amb 244 passatgers, que van ser traslladats a Entebbe, Uganda. La operació va ser un èxit i va marcar un punt d’inflexió contra els terroristes que amenacessin a Israel.

Un any més tard, esclata la crisi economia al país i Rabin decideix avançar les eleccions, on dimiteix a favor de Shimon Peres, aleshores rival dins del partit. Aquest fet turbulent fa que després de 29 anys de governs laboristes, el Likud guanya les eleccions. Entre 1984 i 1990 va ser Ministre de Defensa al formar-se governs de coalició nacional presidits per Shimon Peres i Yitzjak Shamir. Al 1985 ordenà la retirada de les FDI del Líban menys la zona fronterera i al 1987 esclata la intifada palestina.

Després de ser a la oposició entre el 1990 i 1992, va ser escollit Primer Ministre d’Israel amb 70 anys, després d’una contundent victòria del Partit Laborista després de 18 anys, nombrant a Shimon Peres Ministre d’Assumptes Exteriors, qui va reobrir les negociacions amb la Organització per la Alliberació de Palestina (OLP), sent Yasser Arafat el seu cap, considerant-se aleshores cap d’una banda terrorista.

Gràcies als Acords de Oslo de 1993, va crear-se un Govern Autònom palestí amb autoritat sobre la Franja de Gaza i Jericó. Després també va signar-se un Tractat de Pau entre Rabin i Husein de Jordània al 1944. Fent que guanyés el Premi Nobel de la Pau aquest mateix any. Seva és la teoria de “Pau a canvi de territoris” on volia preservar el màxim nombre de territori per Israel sempre que aquesta cessió garantís la pau.

La retirada dels territoris ocupats en temps de guerra per part de les FDI, com la cessió de Jericó, van provocar una gran tensió social provocada pels sectors més extremistes degut a que ho veien com una ofensa. Després de un míting al 1995, que portava per lema “Sí a la Pau, no a la violència”, Rabin va ser assassinat per un extremista. A l’endemà, el país es va declarar en dol, sent el dia del seu assassinat una commemoració obligatòria per tot el país.

Al seu últim discurs va pronunciar:

“Vaig ser home d’armes durant 27 anys. Mentre no hi havia oportunitat per a la pau , es van desenvolupar múltiples guerres. Avui, estic convençut de l’oportunitat que tenim de fer la pau, gran oportunitat. La pau porta intrínseca dolors i dificultats per poder ser aconseguida. Però no hi ha camí sense aquests dolors.”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s