Homofòbia institucionalitzada

Superioritat moral sense límits o fer de fiscal d’allò que tu fas però no deixes fer als altres. Així podríem resumir el dret a mirar cap a una altra banda de la Unió Europea en matèria dels drets dels col·lectius homosexuals, bisexuals i transsexuals. La tolerància a la homofòbia dins la Unió Europea és molt amplia, començant per un dels països fundadors com és França i acabant amb Polònia.

Països com Lituània, Letònia, Bulgària, Polònia o Hongria tenen la homofòbia com un referent necessari per tal de voler la supervivència dels valors tradicionals. Campanyes a Polònia organitzades pel Govern fa uns anys com prohibir dibuixos animats perquè segons ells transmetien la homosexualitat va provocar riures mentre al país s’imposaven decrets-llei contra dibuixos o opinions. A Lituània al 2008 el Parlament Nacional va aprovar una llei conforme no es podia fer propaganda homosexual, i per tant, no es podia parlar d’homosexualitat a les escoles ni enlloc on els menors d’edat poguessin tenir accés a ella, és més, segons fonts governamentals, aquesta llei tracta a la homosexualitat com si fos una malaltia mental o un fet similar a la violència física.

Dels països que he citat anteriorment, la Desfilada de l’Orgull Gay atempta contra els valors tradicionals entre altres coses, fent que el 50% dels homosexuals se sentin discriminats a la Unió Europea. Col·lectius homosexuals de diferents països com els citats anteriorment, afegint Croàcia, se senten discriminades i es troben amb forces polítiques que demanen acabar amb la homosexualitat creant un clima d’intolerància institucional molt elevada.

La nova sentència sobre la donació de sang a fet saltar les alarmes doncs els països són lliures o no d’excloure als homosexuals si els motius estan justificats. Països d’Europa occidental com França, on no es pot donar sang si ets homosexuals, troben en aquesta sentència arguments de sobre per seguir discriminant, i països on no es contemplava ara potser es contempla. A part de França, trobem Àustria, Alemanya, Dinamarca, Països Baixos o inclús Irlanda amb la mateixa legislació.

Això sí, enlloc de aconseguir una Unió Europea que sigui capdavantera en drets humans i igualtat sense discriminacions, només l’ALDE (Liberals i Demòcrates), que representen 67 eurodiputats de 750 van posar el crit al cel al sortir la sentència perquè permetia a nous països sumar-se a la discriminació fent-la legal. El mateix partit que porta des del principi al costat de les associacions en pro dels drets dels homosexuals i la igualtat sense cap tipus de discriminació.

En conclusió, estem criticant contínuament a Rússia o altres països que estan fent el mateix que nosaltres en aquest camp, i enlloc de canviar nosaltres per ser un referent en matèria de llibertats, esperem que els altres canviïn perquè és més fàcil que no pas fer-ho nosaltres. Doncs sincerament, aquesta Unió Europea de desigualtat i discriminació on no som capaços de vetllar pels nostres conciutadans, que dona lliçons però no se les aplica a sí mateixa, demostra que el projecte comú social i de llibertats no existeix i ningú tret d’una minoria sembla que el vulgui actualment.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s