Hugo Chávez, líder militar i polític de Veneçuela que va fer un cop d’Estat contra Carlos Andrés Pérez, polític del “Caracazo”, una sèrie de protestes per la falta d’aliments i l’alta corrupció deixant més de 270 morts i 2000 desapareguts en un sol dia al 1989. Tot i fracassar, va ser jutjat, pres durant anys i indultat per Rafael Caldera. Al 1998 guanyà les eleccions presidencials nombrat President de Veneçuela al 1999. Després de 14 anys al poder, morí al càrrec deixant un llegat de cabdillatge fort i una economia inspirada en el petroli i un sistema inspirat en Simón Bolívar, però de estètica socialista.

Simón Bolívar, pròcer de Veneçuela, comandant dels exèrcits independentistes del nord de Sud Amèrica i llibertador dels països del nord del subcontinent. Podem afirmar que la seva obra política dista molt dels ideals revolucionaris que pot suscitar la seva figura degut a les seves “reformes”, algunes de les quals van ser positives com la de guanyar la independència i gestionar els recursos els veneçolans mateixos, però cal preguntar-nos quins veneçolans van ser, al ser molt discutida la seva obra política essent cabdill. Essent breus, va mantenir l’aristocràcia criolla, essent ell membre, va augmentar el seu poder, va establir un sistema econòmic en mans d’aquesta, i va crear una oligarquia que fins a un segle després en alguns països encara seguia al poder.

Tot i estar només menys de dos anys al poder de Veneçuela (02-12/1819 i 1813-1814), està sent allà on més utilitzada està sent la seva figura i on més ha servit per legitimar un règim que no té res de bolivarià, el de Nicolás Maduro.

Nicolás Maduro és l’antítesi Bolívar, no posseeix ni lideratge, ni personalitat política, ni tampoc legitimitat suficient per les circumstàncies que el rodegen, on no ha defensat les llibertats ni l’autonomia dels seus ciutadans fent que siguin víctimes de polítiques econòmiques que han acabat enfonsant el país a la misèria. Els propis sectors oficialistes estan en contra seu, la ciutadania veneçolana també i la oposició ha reconegut que durant aquest període de govern ha dinamitat tot el llegat anterior.

Si H. Chávez va aconseguir el respecte de l’oposició, el seu suposat hereu no. Nicolás Maduro, qui porta menys de dos anys al poder, ha dinamitat el llegat del seu predecessor sent escollit en unes eleccions on hi havia tirotejos als col·legis electorals, segrestos de les paperetes o urnes trencades. A més a més, a provocat que Veneçuela visqui en un nou “Caracazo” continu, segrestant a l’oposició i perseguint als estudiants, provocant que inclús les persones que podien tindre certa proximitat a Chávez, ara estiguin contra el seu suposat successor. Seguint evocant públicament al pròcer, busca una legitimitat impossible degut a que no té un passat polític important, ni tampoc carisma, ni sembla lluitar pel poble veneçolà, si no perquè segueixi lucrant-se ocupant un càrrec massa important per una figura com la seva.

En conclusió, Maduro no és bolivarià ni seguidor de Simón Bolívar, ni tampoc seguidor d’Hugo Chávez, a qui segurament la història el nombrarà l’últim i únic president bolivarià del país.