Polònia: on la llibertat era a les esglésies

Rere el teló d’acer no tot era com les pel·lícules propagandístiques dels Estats, no era el paradís dels obrers ni tampoc era una terra de llibertats. Països com Polònia, Hongria o la República Txecoslovaca vivien sota tensions militars, havent una severa persecució de tots aquells que s’oposaven als règims comunistes i socialistes com demostren les revoltes hongareses de 1956,la Primavera de Praga o les manifestacions vaguistes de les fabriques poloneses.

Entrant en aquestes últimes, el paper del sindicat “Solidaritat” va ser fonamental per acabar de concentrar als obrers catòlics sota un sindicat que fou l’oposició al règim comunista polonès. La visita de Joan Pau II a Polònia el 1979 va marcar un abans i un després dins de tota la geopolítica de l’Est d’Europa. Les massives manifestacions de fidels que el van rebre i el van seguir per tot el seu viatge van ser del tot inesperades per un règim que tenia expectatives que no passaria gran cosa. La visita del Pontífex va iniciar a través de les esperances dels fidels, que en grandíssima part eren obrers, la força que els hi mancava per poder-se organitzar i fer tremolar al teló d’acer. A l’any següent, 1980,  el sindicat “Solidaritat” trencava el monopoli del Sindicat que havia creat l’Estat, tot i que des de la clandestinitat, va aconseguir milions de militants en poc menys d’un any.

Més enllà de Lech Walesa, un dels fundadors d’aquest sindicat i conegut polític, el paper de l’Església Catòlica i de la Santa Seu va ser fonamental, degut a que gràcies als mitjans que disposava aquesta van poder-se donar les condicions suficients per que les idees de llibertat tinguessin la seva casa. Els altars i els púlpits servien per fer arengues polítiques contra l’Estat i l’opressió, on dins d’aquests podem destacar el rol de Jerzy Popiełuszko, capellà que fora de Polònia és molt poc conegut, però actualment beatificat.

Aquest capellà va ser detingut diversos cops pels seus sermons contra l’Estat socialista, que no van cessar durant la Llei Marcial del 1981, essent jutjat i processat. Membre de “Solidaritat” des del principi d’aquest al 1980, estava al costat dels obrers de les industries de l’acer prop de Varsòvia. Més endavant va ser rector d’una parròquia varsoviana, on criticant obertament el règim, alguns sermons eren retransmesos per Radio Free Europe a tot l’Est, incloent tota Polònia. Un dels seus sermons enregistrats declara: “No és suficient per un cristià condemnar la maldat, la covardia, les mentides , l’ús de la força, l’odi i la opressió. En tot moment ha de ser testimoni i defensor de la justícia, la bondat, la veritat, la llibertat i l’amor. Té el deure de no cansar-se de reclamar aquests valors com un dret tant per si mateix i els altres.” Va ser assassinat per la Policia Secreta després de ser torturat i llençat per aquesta al pantà del riu Vístula a Włocławek, on va morir ofegat. Un cop es va recuperar el cos, els seus funerals van marcar un punt d’inflexió a la història de la oposició polonesa, on aproximadament 300.000 persones van fer acte de presència per dir-li un últim adéu al que havia sigut el capellà de la llibertat.

Com a conclusió, podem afirmar que el rol de la Santa Seu més enllà del Teló d’Acer va acabar provocant que aquest caigués anys més tard fruit d’una agitació social que reivindicava allò que el Pare J. Popiełuszko sermonejava des del púlpit.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s