Al 1991 les Nacions Unides van establir un embargament a Croàcia i Sèrbia setmanes abans que comences la guerra entre elles. Un fet que a la llarga va acabar perjudicant la que aleshores era una nova república, Croàcia.

La Guerra de Croàcia, de la mateixa forma que la Guerra de Bòsnia, va ser un conflicte ètnic que anava més enllà d’un moment determinat. Havent conegut els exemples de lluites internes durant la Segona Guerra Mundial entre els partisans i la Ustasha, i anteriorment les discòrdies dins del Regne de Iugoslàvia, demostren que els països d’Europa mai han actuat amb coneixement de causa dins del conflicte balcànic. Més enllà de les ideologies, el nacionalisme balcànic té un fort component ètnic romàntic, fruit de segles d’història essent el cas apart de la història europea.

Fa pocs dies la Cort Internacional de Justícia va resoldre que ni Croàcia ni Sèrbia van cometre crims que es puguin considerar un genocidi entre 1991 i 1995, provocant que l’únic crim de guerra reconegut com a tal sigui la Massacre de Srebrenica. De la mateixa forma que la mort de Slodoban Milosevic, President de la ex-Iugoslàvia i posterior República de Sèrbia, a La Haia, va obrir de nou les ferides de guerra creant tensió entre la gran part del país i la resta d’Europa. En aquest cas però, ens trobem que cap de les dues parts és culpable d’allò que fa anys se’ls acusava, i per tant una resolució així pot evocar a tensions dins de la regió entre tots dos països.

Les tendències irredemptistes dels dos països van provocar una guerra paral·lela a la coneguda Guerra de Bòsnia. Un fet que encara té conseqüències dins les polítiques electorals de Bòsnia on els partits que van fundar els que actualment estan essent condemnats per genocidi o crims contra la Humanitat, posant l’exemple de Radovan Karadzic. Aquest fet que va succeir fa 12 anys, mobilitza encara famílies i generacions a favor i en contra dels actors principals del teatre militar a la regió. El cas més destacat el trobem dins del camp militar amb el General Ante Godovina, que va ser acusat i condemnat a 18 anys per còmplice de genocidi, i que després va ser declarat innocent per falta de proves. La rebuda als carrers de Zagreb va ser monumental i el President de Croàcia li va oferir una recepció quasi-oficial. Essent condemnat al 2011, va ser exculpat al 2012, fent que la població sèrbia de Croàcia ho veiés com un gest polític degut a que sobre el seu cap passaven quasi 250.000 deportats serbis i més d’un centenar de víctimes assassinades per les seves tropes.

En conclusió, la retirada de la condemna per genocidi sobre Croàcia pot provocar que dintre de poc veiem un efecte a Sèrbia en contra de la Unió Europea degut a que tot i ser ells també exculpats, la integració europea i deixar enrere un passat que molts encara pot ser gloriós pot tindre conseqüències dins de gran part de la població. Preguntant-nos fins a quin punt les resolucions del TJI són més polítiques que judicials, i esdevinguin per molts serbis i croats que a la Unió Europea i a la OTAN, tots érem còmplices de la tensió social que va provocar el conflicte i per tant, dels milers de morts al reaccionar tard.