“El tancament dels túnels ha causat al país pèrdues enormes en molts sectors, inclosa la industria, el comerç, l’agricultura, el transport i la construcció, que ascendeixen a 230 milions de dòlars anuals.” Així sentenciava el Vice-Ministre de Economia de Gaza i membre de Hamàs, Hatem Oweida el 2013,  el fet que Egipte tanqués els túnels que comunicaven Egipte i Gaza. La clausura dels túnels era el punt i final al pla de bloqueig de Gaza per part del Govern militar egipci que dies abans havia bloquejat l’únic pas egipci de mercaderies legals cap a la zona, Rafah.

A l’any següent del tancament del pas de Rafah, Ghazi Hamad,  alt funcionari del Ministeri d’Exteriors de Hamàs va afirmar: “Gaza s’ha convertit en una gran presó com a conseqüència del tancament continuat del pas fronterer de Rafah que mantenen les autoritats egípcies des del 30 de juny.”  Davant aquest fets, un polèmic presentador egipci, Taufik Okasha, va afirmar públicament: “La població de Gaza ha de rebel·lar-se contra Hamàs avui mateix, Si no ho fa, aleshores mereix ser bombardejada.” Fent que molta gent a Egipte li donés la raó i membres de organitzacions humanitàries van criticar que Egipte era qui més fa contra Gaza, i no Israel, comentant que l’Exèrcit Egipci és qui bloqueja les caravanes humanitàries al Sinaí.

Si analitzem les dades internacionals, podem veure que mentre Egipte bloquejava la seva frontera, Israel col·laborava deixant passar camions pel pas fronterer de Erez, aquests camions anaven carregats amb 86 tones de gas distribuïdes en 500 camions. Al mes de juliol de l’any passat van entrar a Gaza 1.378 camions carregats amb mercaderies des d’Israel i un total de 2.203 persones van creuar el pas d’Erez, mentre que a Egipte el pas de Rafah el creuaven aproximadament 200 persones.

Així doncs, segons les dades del 2014, entre gener i juliol van entrar més de 950.000 tones de mercaderia des de Israel cap a Gaza distribuïdes en 34.000 camions. Si avancem fins aquest any, a través del pas de Kerem Shalom i altres importants han entrat a Gaza més de 1.6 milions de tones, sumant més de 800 camions de béns que entren diàriament des de gener.

Afegint això a la existència del COGAT, Coordination of Government Activities in the Territories, organisme creat per les FDI, Forces de Defensa Israelianes, que al mes de febrer del 2015 va operar de la còrnia a 14 palestins residents a Judea, Samaria i la Franja de Gaza a l’Hospital de Sant Joan de l’Est de Jerusalem. El 2014, el COGAT va gestionar 96 transplantaments de còrnia al mateix hospital, especialitzat en malalties dels ulls.

Segons fonts de la Organització Mundial de la Salut, al 2012, el 91.5% dels palestins han rebut algun servei mèdic israelià, tal com informava el rotatiu palestí Al Hayat Al Jadida al narrar la visita del Ministre palestí de Sanitat, Hani Abdeen al Hospital Hassadah d’Israel, on el 30% dels pacients infantils són palestins. Citant textualment al director del Hospital Hassadah segons fonts del Al Hayat Al Jadida: “Hem començat la cooperació amb els palestins. Ara entrenem equips de metges del Hospital Beit Jala en el sud de Cisjordània, per tractar el càncer en els nens. Tenim aproximadament 60 metges interns palestins i metges especialistes que tornaran a les zones de la Autoritat Palestina per portar a cap la seva tasca.”

Apart de les operacions israelianes-palestines per motius de salut, l’agricultura és un dels principals fonaments econòmics de la zona, com també un mitjà de subsistència. El mateix COGAT, conjuntament amb el USAID (servei d’agricultura dels Estats Units), també gestiona cursos respecte la gestió de l’aigua a qualsevol persona dels territoris de Palestina o Israel per tal d’ajudar-los a prosperar. En aquest cas tenim per exemple el taller que es va fer a 25 membres de la Autoritat Palestina per tal d’ensenyar a un grup d’agricultors i agrònoms els usos de l’aigua i com utilitzar les aigües residuals per poder ser reciclades pels cultius.

Per altra banda, les FDI també vetllen pel benestar de la població palestina si ho requereix la circumstància, essent un exemple el cas de la seguretat viaria i la col·laboració d’aquestes amb la Mitja Lluna Roja per tal de donar suport a les persones ferides o que ho requereixin.

Arribant al bloqueig naval, va ser una decisió presa en comitè i amb el suport d’una llei internacional per tal de vetllar per la no entrada d’armes a Gaza per part de creuers o bucs de càrrega que financen a Hamàs, sent per tant internacional, i no nomes israelià, el manteniment d’aquest. Respecte a la legalitat del bloqueig, cal destacar l’existència del Informe Palmer, fet per les Nacions Unides on dictamina: “Israel s’enfronta a una amenaça real per la seguretat davant grups militars a Gaza. El Bloqueig Naval va ser imposat com a mesura de seguretat legitima per evitar que les armes entrin a Gaza per mar, i la seva implementació es compleix respecte els requisits del dret internacional.”

Una vegada analitzades aquestes dades, ens podríem preguntar el perquè d’aquesta última flotilla per trencar el bloqueig maritim “ israelià” (en realitat es internacional) sobre Gaza quan qui més mal ha fet a Gaza ha sigut el Govern Egipci al tancar totes les vies d’accés al territori. Un bloqueig egipci que pot sorprendre a molts el fet que encara es mantingui fins a data indefinida degut als lligams històrics del país del Nil respecte a un antic territori seu.

Les dades anteriors demostren que la realitat es que Israel està col·laborant passant aliments, tractant als palestins als hospitals israelians, ajudant-los amb les tècniques agrícoles per aconseguir millors collites, incloent també factors com l’energia o altres béns. Mentre Egipte els hi ha girat l’esquena col·loquialment dit, Israel no ho ha fet, i mentre les caravanes són aturades i els seus organitzadors tancats per col·laboració en grup terrorista per part de les autoritats egípcies, els membres de les FDI ajuden als ciutadans dels territoris palestins.

Per què no es demana que Egipte aixequi el bloqueig sobre Gaza? Per què enlloc d’organitzar una flotilla que és il·legal i saben que no servirà de res als palestins, no col·laboren amb el Govern israelià i les FDI al respecte? Per què els mitjans de comunicació no informen sobre el bloqueig del Sinaí i el pas fronterer de Rafah? Com deia la cançó de Bob Dylan, “the answer, my friend, is blowin’ in the wind”.