Després de molts esforços, un projecte on molts actors tenien dipositades moltes esperances, va començar marcant un abans i un després en el que a globalització es referia unint gent de molts llocs fent que inclosos polítics prenguessin part per acabar creant un grandiós projecte. Parlo de la White Star Line.

A ulls seus, res era impossible i això va fer que invertint milions aconseguissin crear la Classe Olympic, formada per tres vaixells únics que superaven qualsevol altre rival, Olympic, el Titanic i el Britannic. Vaixells que superaven a qualsevol rival en luxe i també eslora, fent que això els projectés com una de les companyies més potents i més selecte que existís. Si la Cunard Line era sinònim de velocitat, la White Star Line era sinònim de luxe i grandiositat. Semblava que fos poc important la tècnica perquè el que importava segons ells no era la velocitat sinó la opulència.

Dels tres vaixells insígnies de la Classe Olympic, tots ells es van enfonsar. El RSM Titanic com coneixem tots en el seu viatge inaugural xocant contra un iceberg que no s’esperava que estigués allà degut a la ruta presa, el HMHS Britannic durant la Primera Guerra Mundial xocant contra una mina al costat de la illa grega de Kea, i al primer de tots el RMS Olympic xocant contra un cuirassat. Abans que els bucs insígnies, van perdre al 1873 el RMS Atlantic que va naufragar, el SS Naronic al 1893 que va desaparèixer i el RMS Republic al 1903 que va xocar contra el SS Florida enfonsant-se.

La Unió Europea, de la mateixa forma que la White Star Line, també està seguint una espiral de desastres començant per la caiguda de Xipre i la seva economia, després Irlanda amb la caiguda de la Bolsa de Valors, i per últim en una primera fase que conclou amb Portugal, on la crisis del deute sobirà europeu i els cinc rescats van fer enfonsar el Govern de Socrates.

Potser per la seva magnitud, el podríem considerar un Classe Olympic dins la crisi europea, i és el cas de Grècia, on l’iceberg del deute va enfonsar completament el país fent caigués el Govern havent-hi fins i tot la necessitat de convocar diferents eleccions fins avui en dia que governa Tsipras. La demora dels pagaments pot enfonsar l’economia francesa, doncs aquesta està estretament vinculada a la tornada de les inversions fetes mitjançant el rescat dels països, on després d’unes retallades de 65.000 milions la situació política és insostenible.

Només en el cas de Grècia, França té dipositats més de 40.000 milions al país que formen part del rescat cap al país, que poden ascendir a més de 72.000 milions si Grècia surt de l’euro. Això, sumat als 11.630 milions que el país li deu a Rússia per la cancel·lació de la entrega dels porta-avions Classe Mistral, el país de l’Hexagon afrontarà una crisi sense precedents al no tenir diners per fer front a les despeses nacionals ni tampoc a Rússia.

Així doncs, un dels països-bandera de la Unió Europea, de la mateixa forma que HMHS Britannic, pot trobar la seva desfeta a les costes gregues. No oblidem que Atenes té mar. Només queda doncs una resposta a una pregunta, qui serà el RMS Olympic, el país insígnia a la Unió Europea que s’enfonsarà amb la marca? Recordem una cosa, l’ordre dels factors, no altera el producte.