L’Àrtic, un futur camp de batalla?

Mentre poc a poc el gel es va fonent i la decadència medio-ambiental s’apropia del Pol Nord, els països que tenen fronteres dins del cercle polar àrtic estan començant a invertir en infraestructures i tecnologia per poder extraure els recursos naturals que s’hi troben sota les capes de gel. A unes temperatures que ronden els -40ºC en determinades èpoques de l’any, els països esperen al moment oportú per començar les prospeccions, cal destacar que sota de l’Àrtic hi ha el 22% dels recursos hidrocarburs del món.

Com si es tractés de la conquesta de l’Oest americà, o de les guerres colonials africanes del s. XIX per conquerir més territori, molts dels països afectats estan traçant noves línies divisòries per tal d’aconseguir més territori, i col·locar bases d’aprovisionament o directament militars com està fent la OTAN i Rússia. Per aquesta última banda, la importància d’unes illes situades al nord de Rússia respecte a guanyar terreny en aquesta pugna, han reobert de nou el conflicte de límits territorials. Tot i el límit d’aigües internacionals, Rusia, Canadá y Dinamarca ja han promolgut campanyes polítiques per declarar el propi Pol Nord com territori nacional.

Com si no fos suficient, les principals companyies estatals dedicades al la infraestructura petroleres veuen interessos molt grans en poder aconseguir una part del negoci que planteja l’explotació econòmica Àrtica. Xina, Japó, Corea del Sud, Singapur, Regne Unit, França, Holanda, Alemanya o Espanya són països amb interessos per que empreses nacionals se situïn dintre de les que refinen, transporten o extrauen el recurs.

Com a conclusió, l’Àrtic pot ser un nou camp de batalla econòmica o amb grans tensions militars, com segueixi fonent-se el gel que hi ha, degut a que pot fer canviar el prisma de poder ple d’incerteses i del conflictes.

Brasil: entre l’espasa i la paret

Divisió, ruptura, fragmentació, esmicolament, xoc de trens…qualsevol d’aquestes paraules pot descriure la situació social que pot ocórrer a Brasil degut als resultats  dels comicis on l’estreta victòria de la Presidenta Dilma Rousseff, han fet sortir a l’oposició, radical i moderada, als carrers de les principals ciutats del país.

A crits de “Visca la Policia Militar!” o “Desperta Brasil, Intervenció militar ja!” els manifestants d’alguns sectors radicals de l’oposició sortien al carrer reclamant major democràcia i recompte de vots. El candidat Aeccio Neves, i ara nou Cap de la Oposició, va demanar que s’acatessin els resultats i repudiava qualsevol protesta que volgués restablir el règim militar o una intervenció castrense. La visita del ministre veneçolà Elías Jaua, tampoc ha calmat l’ambient al visitar “per qüestions de treball”, degut a que la Cancelleria brasilenya s’ho ha pres com una interjecció de l’agenda nacional per part del Govern de Nicolás Maduro.

Si normalment els carrers eren ocupats per manifestants del PT (Partit dels Treballadors), ara l’oposició també prendrà gran part de protagonisme manifestant-se. Una oposició, cal destacar, formada per les classes mitges i mitges-altes del país, impregnada d’una forta crítica cap al Govern per que compleixi les seves promeses tan presents com de l’anterior legislatura.

En conclusió, si les veus dels sectors més crítics que demanen un Cop d’Estat s’expandeixen, més les protestes que puguin portar a cap les forces de la Oposició, poden evocar Brasil a un clima d’inestabilitat política sense precedents.

“Coratge, Responsabilitat i Ètica”

La por al possible esclat d’un socialisme estatista de caràcter bolivarià pot decidir les eleccions a la República de Brasil. Aquest fet incomoda als possibles votants de l’actual Presidenta, Dilma Rousseff, a causa de les tendències últimes que està tenint a mode intervencionista dins l’economia nacional.

Actualment, Brasil és un els països que forma part dels BRIC o BRICS depenent si afegim la República Sud-africana, aquest fet ha sigut molt positiu per l’actual Presidenta però un fre de la seva economia provoca que corri risc tota la seva imatge. Prometent una millora exponencial de la seva economia i en el comerç durant tota la legislatura, en l’actualitat no s’estan complint els resultats previstos de creixement econòmic provocant que el govern perdi credibilitat. Deixant-se portar per l’exaltació del moment del Mundial de Futbol, molta gent li va seguir brindant suport mentre la fractura social que hi ha al país s’anava ampliant. Amb uns estadis amb costos sobredimensionats, amb una possible corrupció encoberta, i amb unes protestes constants des que es va anunciar que seria seu del Mundial, el Brasil de l’exaltació i l’abandonament del seny han provocat l’actual situació.

Aprofitant-se del suport que li brindava Lula da Silva, un dels millors Cap d’Estat del Brasil, molts votants de Dilma se senten enganyats per les propostes no complertes, les decepcions constants en matèria de drets civils o LGBT, i a més a més en seguir mantenint la candidatura olímpica de Rio de Janeiro 2016. Tot i establir-se en un moment de brillantor política, molts ciutadans veuen això com un projecte faraònic a causa de les demores en els pagaments i les concessions.

Actualment i preparant la segona volta, Dilma Rousseff pot veure un revés electoral. La Cap d’Estat va aconseguir el 44% dels vots, mentre el partit a l’oposició més votat va aconseguir el 33,78% dels vots. Un motiu pels quals a Aécio Neves se li obren les portes a una remuntada si l’oposició treballa conjunta. La candidata del tercer partit més votat, Marina Silva, està donant suport a Neves per tal d’acabar amb el llegat de Dilma de promeses incomplertes i decepció. Si analitzem el perfil dels votants, podem veure com trobem els de rendes més baixes i mitges donant suport a Dilma, i per altra banda les rentes mitges, mitges altes i altes, donant suport a Neves. Cal destacar però que dins de les baixes hi ha molta gent frustrada amb l’actual presidenta, i per tant, una bona campanya de l’oposició per aquesta segona volta pot fer guanyar a Neves.

Concloent, podem afirmar que la rauxa, les accions sense pensar en les conseqüències, en crear una economia per sobre de les seves possibilitats, dependre massa dels altres països i a més a més culpar-los dels seus mals resultats, ha portat a la candidatura de Dilma Rousseff on està. Si Brasil ha d’aixecar cap, ha de recuperar el seny, pensar en la seva gent i resoldre els seus problemes interns abans de culpar al panorama exterior. Coratge, responsabilitat i ètica és el lema de Aécio Neves, a l’oposició durant anys. Serà aquest el principal lema d’una nova etapa? Guanyi qui guanyi, i citant a G. M. De Jovellanos: “El poble té els governants que es mereix”.

Nicaragua, entre Beijing i Moscou

Sense dubte, un dels projectes d’aquest segle més ambiciosos que s’hauran fet a l’Amèrica Llatina serà el futur Canal Interoceànic de Nicaragua, comunicant tots dos oceans per un canal de 278 km de longitud. De moment pot semblar una noticia com qualsevol altre però si analitzem el rerefons d’aquest projecte hi trobem una empresa de Hong-Kong, possiblement molts dels països que formen part del CEI, la Comunitat d’Estats Independents i, fins i tot, Rússia.

Noves missions diplomàtiques i comercials de la República Popular de Xina s’han expandit per països de Àfrica i Europa, de la mateixa forma que, dintre de poc, veurem nous projectes portats a terme per capital xinès dins dels Estats Units (com són parcs eòlics a Texas) o pantans a Amèrica del Sud.

Un cop es va aprovar la obra definitiva del Canal de Nicaragua, el President del país va oferir a la Federació Russa col·laborar amb inversions i serveis per tirar endavant el projecte i, per altre banda, va signar la construcció amb l’empresa HKND, amb seu a Hong Kong. Analitzant el projecte actual, podem destacar la importància  d’aquest nou canal que, gracies a les seves dimensions, permetrà que circulin els vaixells més grans del món, que actualment tan sols poden fer-ho pel canal de Suez, donat que no “caben” pel de Panamà.

Punt a tindre en compte serà la velocitat d’intercanvi d’oceà, el projecte preveu unes vint hores gràcies a la inversió paral·lela del ferrocarril que farà avançar més ràpidament el transport, fent que surti molt més rentable que creuar pel canal de Panamà. A més a més, s’ha de tindre en compte la possible construcció  d’un aeroport internacional a la zona del canal i un projecte de centre d’oci xinès a la zona, a més a més d’una zona franca.

Les noves col·laboracions militars entre la Federació Russa i Nicaragua poden arribar a situar el canal en un punt estratègic molt important per part de tots tres actors (Xina, Rússia i Nicaragua), establint un focus de referència important al cor del continent americà. Entenent la importància dels BRICS dintre d’uns anys, el Canal de Nicaragua pot ser un punt important a tindre en compte.

Connectar Xina amb els ports atlàntics de l’Amèrica Llatina, destacant la importància dels projectes comercials amb països com Venezuela, Colombia, Argentina, i també Brasil, fan que la inversió al canal sigui una oferta temptadora per les noves projeccions mercantils xineses. Les empreses d’aquest país han contractat als armadors danesos de l’empresa Maersk per disposar dels vaixells E Class, els més grans del món, que tenen una capacitat de 18.000 contenidors aproximadament, i que actualment no poden navegar pel canal de Panamà. Aquest tipus de transport garantitza l’intercanvi comercial de gran format, estalviant importants costos amb el transport, rentabilitzant una inversió a llarg i curt termini a qualsevol destí comercial.

En conclusió, si el projecte del Canal Interoceànic de Nicaragua s’acaba al 2020 tal com diu el projecte presentat, coincidirà amb les perspectives de creixement dels BRIC (Brasil-Rusia-India-China), a més de concentrar un 5% del comerç marítim mundial. La importància de la relació entre Brasil i Xina, amb els nous acords d’adquisició com la compra del 40% de les accions de Repsol-Brasil provoca la necessitat de comunicar d’una millor forma el país asiàtic amb Amèrica llatina.

És per aquest motiu que un nou canal agilitzarà la situació i serà, després de les primeres idees a principis dels anys 20’, un projecte que reforçarà tota centre Amèrica a més de ser un moviment més a la partida d’escacs que hi ha entre les noves àrees d’influència d’Estats Units, la Federació Russa i la República Popular de Xina.