Caldran nous “dreyfusards”?

“Veritablement assistim a un espectacle infame; per proclamar la innocència dels homes coberts de vicis, deutes i crims, acusen un home de vida exemplar. Quan un poble descendeix a aquestes infàmies, està pròxim a corrompre’s i aniquilar-se.” Émile Zola

Els anys  2007 i 2008, la sala Bataclan va ser objecte d’amenaces per part d’islamistes radicals, sent el motiu d’aquestes que la sala estava regentada per jueus, tal com informava aquest dissabte la revista Le Point. Tot i així, les intimidacions per part d’islamistes sobre els propietaris de la Bataclan van veure el seu màxim apogeu quan a l’any següent, membres del grup terrorista Jaish al-Islam van confessar que tenien un projecte per atemptar a la sala de festes segons gravacions de la Direcció General de Seguretat Interior francesa.

L’atemptat a una escola jueva anys després, el 2012, a Toulouse, va marcar un abans i un després en la vida dels jueus francesos. Tot i que l’Estat va reforçar la vigilància policial en tots els centres confessionals de França, la comunitat jueva francesa va dialogar amb el Primer Ministre Benjamin Netanyahu. El Vicepresident de la comunitat jueva a Paris va transmetre al PM que la intenció de l’atemptat no era altra que la de matar jueus a l’escola. Aquesta resposta va tenir com a conseqüència la declaració de la Conferència de Rabins Europeus, on s’expressava amb gran inquietud l’urgent necessitat de garantir que es prenguin les mesures de seguretat oportunes perquè no perillin les institucions jueves a Europa.

En una Europa tenyida pel dol degut a l’atemptat múltiple de Paris a mans de l’Estat Islàmic, s’han obert de nou ferides al respecte, i sobre si realment els jueus estan segurs a França. Un punt important a destacar és que el grup de rock dels Estats Units, Eagles of Death Metal, que actuava a la sala al moment de l’atemptat, havia fet una gira per Israel, i havia rebut certes amenaces dels grups BDS (favorables al boicot dels productes israelians). Tal com informava el The Jerusalem Post, aproximadament 6.500 jueus han marxat de França cap a Israel perquè no se senten segurs, i és possible que a finals de 2015, com a conseqüència d’aquestes últimes situacions, la xifra augmenti fins als 8.000. Això, en comparació amb l’any passat, on 7.200 jueus van marxar de França cap a Israel suposa un increment el 10% segons xifres de l’Agència Jueva.

Tot i les xifres però, la crida de Manuel Valls a tranquil·litzar la comunitat jueva fa uns anys no va ser en va, i això s’ha demostrat en el sentiment de pertinença a la República Francesa d’aquesta comunitat. Emblemes nacionals com la bandera francesa i la presència de representants militars, religiosos i polítics a la Sinagoga Central de Paris, demostren un esperit de unitat sense fissures. Al mateix temps, el fantasma de l’antisemitisme està tornant a França.

El mateix antisemitisme sense proves que va culpar a Capità Dreyfus d’altra traïció, des de diferents webs i blogs s’assenyala indirectament  i altres directament que el responsable dels atemptats és Israel i la comunitat jueva. Lluny queda la valentia de Zola, les línies del “J’accuse” per allunyar de nou el fantasma de l’antisemitisme francès, dels plantejaments exposats a les primeres línies d’aquesta columna que li van valer l’exili: “Veritablement assistim a un espectacle infame; per proclamar la innocència dels homes coberts de vicis, deutes i crims, acusen un home de vida exemplar.”

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s