Corea del Nord: més enllà del comunisme

La història de Corea del Nord és la història de la seva ideologia, no pot existir una sense l’altre. Això succeeix degut als fonaments de la ideologia Juche, on degut a les seves característiques, la fan gairebé intrínseca en la història de la cultura mil·lenària coreana. Aquest fet succeeix al analitzar els pilars fonamentals de la ideologia fundada al seu dia per Kim Il Sung.

La cultura i la tradició. És molt important conèixer una mica la cultura coreana tradicional per entendre la idea del líder, i al mateix temps la el fonament pel qual aquest és Kim Il Sung. Durant la Guerra de Corea, mentre Kim Il Sung estava al front, se li va aparèixer, segons diuen, el cavall Chollima. Aquest ésser dins de la cultura coreana és quasi diví i per tant només el poden muntar aquells que tinguin un esperit immortal, això es dona per que segons explica la llegenda el cavall pot desplaçar-se 400 kilòmetres. Aquest fet que durant la guerra va inspirar a Kim Il Sung a fer el Moviment Chollima, una política de desenvolupament que buscava la major eficiència del nou Estat coreà. La nostàlgia per l’Era Silla, també és un punt a tindre en compte, degut a que llegenda de Chollima prové d’aleshores. Aquesta Era abraçava territorialment quasi tota la península de Corea, fent que sigui referent al voler unificar-les.

La estructura social de la cultura coreana fa que sigui comprensible que hi apareixes un moviment socialista degut al sentiment de pertinença social de les cultures asiàtiques. Si reflexionem sobre l’imperi xinès o el japonès, podem veure com són societat completament organitzades en diferents jerarquies i a cada persona li correspon una tasca dins de la gran societat. Aquest fet podria ser destacat amb la transformació política i els fonaments de l’imperi xinès, la República de Sun Yang Tse i els seus principis del Poble, i com aquests van ser totalment adaptables per Mao amb la Revolució Socialista. Aquest fet va lligat amb la idea Juche de ser autosuficients, degut a que si s’organitza bé la societat aquesta ho pot arribar a ésser. Un punt a tindre en compte també el podríem veure en la necessitat de creixement industrial, tot i ser precari, militarment és un país molt organitzat i amb un capital social molt extens.

Lligat a aquest últim punt, el pes de l’Exèrcit i la Doctrina Songun, que significa “les forces armades primer”, demostra fins a quin punt la guerra i el conflicte marquen l’agenda del país. Aquesta triangulació de Partit-Exèrcit-Poble vinculada completament, entrellaçant-se completament, fa públic que és l’Exèrcit qui té preferències dins la societat nord-coreana. Si amb Kim Il Sung va ser fonamental el desenvolupament industrial i de la tècnica per tirar endavant la planificació autàrquica, amb el seu fill, Kim Jong Il, la Doctrina Songun i la preferència d’allò militar i el pes de les forces armades marquen un altre punt.

La importància del voluntarisme des d’un punt de vista de formar part dels engranatges de l’Estat també és important, degut a que tothom participa en aquest mitjançant diferents tasques. Es per aquest motiu, que és important entendre que la ideologia Juche és molt semblant a les tesis maoistes al respecte, i on el Poble és qui fa la revolució per tirar endavant els seus projectes. Com deia anteriorment, en la tradició de les cultures asiàtiques el ciutadà és ciutadà per que forma part d’una societat, no a l’inrevés, fent que hi hagi a Corea del Nord un nacionalisme o orgull nacional “revolucionari”.

En conclusió, Corea del Nord és un país ideològicament que va més enllà del comunisme, on hi viu una societat basada en la tradició coreana i la revolució socialista.

Xina, en una nova revolució socialista

Xina torna a la palestra política, un espai del qual estava apartada per la polaritat dels mesos actuals on tot s’ha reduït a Rússia i a Estats Units, i només parlant del gegant asiàtic respecte a les manifestacions, cada cop més minoritàries, de Hong Kong. Si consultem les noticies de l’agència XINHUA podem veure com més enllà de la visió occidental, també trobem l’altre cara de la moneda.

El gegant asiàtic ha llençat el primer orbitador de prova per una missió a la Lluna, mentre s’anunciava la creació d’un nou Banc Asiàtic de Inversió en Infraestructures (AIIB, sigles en anglès),  format per Bangladesh, Brunei, Cambodja, Xina, la Índia, Kazakhstan, Kuwait, Laos, Malàisia, Mongòlia, Myanmar, Nepal, Omán, Pakistan, Filipines, Qatar, Singapur, Sri Lanka, Tailàndia, Uzbekistan y Vietnam. Per tal de potenciar una xarxa interconnectada entre les infraestructures d’aquests països sota el lideratge de Xina. En paraules del President Xi Jinping, actual president de la Xina: “La meva proposta de construir conjuntament el Cinturó Econòmic de la Ruta de la Seda i la Ruta de la Seda Marítima del Segle XXI també té com a objectiu aprofundir la cooperació econòmica entre els països asiàtics per fer realitat el desenvolupament comú.” Concloent amb un refrany xinès: “Per fer-te ric, primer has de construir el camí.”

Destacant en el camp polític, la conclusió de la Quarta Sessió Plenària del XVIII Comitè Central de Partit Comunista Xinès és una de les més destacades degut a la forta càrrega reformista, de transformació social i política que li espera al país en els pròxims anys. Extrets de la Agència XINHUA (23/10), els principals punts a tindre en compte d’aquesta Quarta Sessió Plenària han sigut:

– L’objectiu general és establir un sistema socialista d’administració segons la llei amb peculiaritats xineses i construir un Estat de dret socialista.

– Xina garantirà el lideratge del PCX en l’Estat de dret socialista amb característiques xineses.

– Les tasques principals són: perfeccionar el sistema jurídic del socialisme amb peculiaritats xineses amb la Constitució com a nucli, enfortir la implementació de la Constitució, promoure el maneig dels assumptes administratius segons la llei, accelerar la creació d’un govern regit per la llei , garantir l’administració imparcial de justícia, millorar la credibilitat pública judicial, promoure la consciència pública sobre l’administració segons la llei, enfortir la construcció d’una societat regida per la llei, intensificar la formació del contingent de professionals jurídics i enfortir el lideratge del PCX a l’hora d’impulsar integralment l’administració del país d’acord amb la llei.

– Per fer realitat l’Estat de Dret, el país ha de ser governat en concordança amb la Constitució.

– Ha de perfeccionar el sistema per garantir i supervisar la implementació de la Constitució.

– L’Assemblea Popular Nacional (APN, màxim òrgan legislatiu del país) i el seu Comitè Permanent han de jugar un paper més eficaç a l’hora de supervisar la implementació de la Constitució.

– Xina treballarà per crear un govern regit per la llei.

– S’ha d’establir un mecanisme de revisió de la legitimitat dels principals processos de presa de decisions dels governs, amb un sistema d’exigència de responsabilitats de per vida per a les grans decisions i un mecanisme de rastreig de les responsabilitats pel que fa a decisions errònies.

– Xina promourà integralment la informació pública sobre els assumptes governamentals.

– S’establirà un mecanisme de registre i exigència de responsabilitats d’aquells funcionaris que interfereixin en casos judicials.

– El Tribunal Popular Suprem (TPS) instal·larà talls de circuit i el país explorarà l’establiment de tribunals i fiscalies que superin les fronteres administratives regionals, i contemplarà que els fiscals presentin casos de litigi d’interès públic.

– El país enfortirà la protecció dels drets humans durant els procediments judicials.

– Xina tractarà de reclutar legisladors, jutges i fiscals d’entre advocats qualificats i experts en dret.

– El PCX millorarà el seu reglament i mecanismes interns.

– L’eficàcia de la implementació de l’imperi de la llei es convertirà en un indicador significatiu a l’hora d’avaluar la tasca dels funcionaris a diversos nivells, i s’afegirà al sistema de valoració del seu acompliment.

– És necessari enfortir l’administració de l’Exèrcit d’acord amb la llei i amb rigor.

– Xina garantirà la pràctica d ‘”un país, dos sistemes” i promourà la reunificació nacional d’acord amb la llei.

La consolidació del Partit Comunista serà transcendental per poder portar a cap aquestes reformes degut al gran poder i a la gran xarxa administrativa que ha anat tenyint durant anys, és per aquest motiu que només qui va crear la estructura política del país pot realment desmuntar-la i corregir-la aplicant la llei, i al mateix temps solucionant els problemes. La creació d’un Estat de Dret de caire socialista, amb un predomini de la Constitució i anant reduint a poc a poc el pes del Partit dins de la Justícia i de l’Administració Pública, evoca el país una revolució en ple segle vint-i-u.

Las organitzacions del Partit en les assemblees populars, governs, òrgans de assessoria política, aparells judicials i fiscalies acataran la llei i la faran complir a qualsevol jerarquia de poder. Segons el Secretari de la Comissió Central de Control Disciplinari (CCCD) del Partit Comunista de Xina (PCX), Wang Qishan, “Qualsevol funcionari corrupte que torni a les seves antigues pràctiques pagarà el preu. Seguirem exercint pressió sobre la campanya contra la corrupció, curant als arbres malalts i arrancant de socarrell els podrits”.

En conclusió, Xina ha començat de nou una revolució, però aquest cop, continuant el llegat de Deng Xiaoping de transformar el país, enfocat al s. XXI i als reptes que això planteja.

Myanmar, un nou motor de la ASEAN

Si pensem en el sud-est asiàtic a molts de nosaltres ens vindran al cap les imatges bucòliques de camps d’arròs i camperols llaurant-los, mentre per un riu d’aigües turbulentes passa un junc amb uns pescadors i de fons, com a música ambiental, sona un gamelan.  Però després segles i segles essent realitat aquesta imatge, avui en dia la voluntat dels Estats de la regió és voler posar-se al dia i ser competitius per poder exportar i importar al voltant del món, i al mateix temps reformar-se completament fugint dels passats maoistes i conflictius dels seus països, Indonesia, Filipines, Malàisia, Singapur, Tailàndia, Vietnam, Brunei, Cambodja, Laos i Myanmar són els països que en formen part del ASEAN o Association of Southeast Asian Nations.

Després dels temps convulsos que han tingut lloc en aquella regió, els Estats membres es van anar unint a aquesta organització a mesura que passaven els anys per tal de promoure valors democràtics i de protecció de les llibertats. Avui en dia però, l’ASEAN té com a objectiu crear una convergència econòmica a tota Àsia incloent de forma externa Xina i Japó, per tal de ser completament una unió econòmica i financera, per poder exportar i importar al voltant del món, i al mateix temps per crear un mercat intern entre els diferents països per cooperar mútuament cap a un progrés econòmic. En el cas de l’últim país citat, Myanmar, podem veure com després de més de 20 anys sense democràcia pel règim militar, actualment tenen un govern civil que s’està obrint al món a un ritme constant.

Des del restabliment de la democràcia al 2011, el President del país i últim Cap de Govern de la dictadura militar, Thein Sein, ha legalitzat les organitzacions polítiques, els sindicats i el dret a reunió, a més a més, ha alliberat presos polítics amb les lleis d’amnistia del 2012, on la majoria de dissidents polítics van sortir de la presó i van ser lliurats de les condemnes que tenien. A més a més, el mateix any, va ser abolida la llei sobre el control dels mitjans i també es va restablir la llibertat de culte. Cal destacar també, que moltes de les sancions econòmiques que els Estats Units van dirigir a la dictadura militar estan pendents de revisió o s’han suprimit, fent que de nou la inversió estrangera pugui entrar al país. Per la part nacional, el Govern de Myanmar va promoure després de 20 anys lleis de liberalització econòmica que permetran invertir al país i donar ingressos excepcionals per la part fiscal a canvi d’una clàusula de donar llocs de treball a la gent del país per tal de reduir l’atur, que segons dades del 2012 es situa en 5.4%

Cal destacar la importància que ha tingut l’ASEAN en el procés de democratització de Myanmar, igual que cal tenir presents els progressos que està fent el govern nacional per tal de modernitzar i millorar les condicions de vida de la gent. L’explotació laboral que es donava en l’extracció de recursos naturals està sent cada cop més controlada per l’Estat volent acabar amb el treball forçat al 2015. Al mateix temps s’estan millorant les condicions de vida d’un país que està basat encara en l’economia agrària, essent quasi fisiòcrata fa 10 anys.

PIB ASEAN $3,732 bilions
PIB EU $17,402 bilions
PIB ASEAN+RCEP* (projecte) $17,000 bilions aprox.

*Austràlia, Xina, Corea del Sud, Índia, Japó i Nova Zelanda.

La occidentalització de les ciutats més grans del país està obrint la societat birmana al món, tenint un important pes el sector serveis de quasi el 42% al 2012 segons dades del Banc Mundial. Tot i així, cal remarcar que es tracta d’un país bàsicament manufacturer, que s’importen mercaderies que es transformen a les industries birmanes i que són nous productes els que acaben sent de nou exportats. La industria i l’agricultura encara són en mans de l’Estat, i només el sector serveis és liberalitzat per les inversions estrangeres.

Per anar concloent, liberalitzacions i reformes com les que ha portat i està portant a cap el govern democràtic de Myanmar són les que caracteritzen als països de la ASEAN. Països alguns amb poca tradició democràtica, però que tenen els ulls mirant al futur i a l’exterior, volent crear unes societats unides culturalment però independents com Estats, per tal de vetllar millor pels interessos dels seus ciutadans. Parlem sovint dels BRICS, de la UE, de la Unió Euroasiàtica, però pels progressos i evolució econòmica de la ASEAN, possiblement serà una de les organitzacions supranacionals que hauríem de tenir en compte al parlar d’Àsia.

“I un camí es va obrir al futur”

Si volguéssim resumir la història de Kazakhstan en poques paraules el més oportú seria dir que han passat de pobles nòmades a ser un dels actors més rellevants al cor d’Euràsia, amb importants vincles amb Xina i Rússia s’ha convertit en un protagonista més en aquest joc geopolític ple d’entramats i lligams entre països. Essent una de les repúbliques soviètiques més grans i més importants pels seus recursos naturals, ha estat determinant la necessitat de posar-se al dia i buscar actualitzar tot el seu sistema econòmic per tal de no enrederir-se competitivament, un fet destacable i transcendental per entendre la situació actual.

Amb una economia històricament agrària, durant l’etapa soviètica va ser un important focus de recursos com petroli, minerals, gas, i aprofitant la seva situació geogràfica, va ser a la ciutat de Baikonur on es van portar terme els projectes “Soyuz” i gairebé tot el programa espacial soviètic incloent el llançament de l’Sputnik o Yuri Gagarin. Un cop dissolta la Unió Soviètica, el país es va bolcar amb la innovació i el sector dels serveis, essent avui, segons les estadístiques nacionals, el que ostenta un pes del 52% de l’economia del país. Després de traslladar la capital a Astana, el país va entrar en una nova dinàmica de projecció internacional, com podem veure amb exemples com l’equip Astana al Tour de França o l’important creixement de les relacions internacionals arribant a obtindré la seu de la Exposició Universal de l’any 2017 que abordarà l’assumpte de les energies renovables.

Cal destacar també el paper del projecte Kazakhstan-2050 que tracta sobre la planificació d’una reforma completa del país per situar-lo entre els més importants i amb els nivells de vida més elevats del món intentant obtenir un PIB per càpita de 60.000 dòlars, aproximadament com Noruega.

Apart de l’economia, un aspecte a destacar del país es la característica social del mateix on hi habiten multitud de cultures i ètnies, un fet important doncs no existeix conflicte entre elles gràcies a l’estructura constitucional de l’Estat que els hi dona el mateix pes a totes, fent-lo més atractiu pels fluxos migratoris interns que es donen entre les diferents zones per qüestions climàtiques. Hem de tindre en compte que encara hi ha nòmades al país, que son totalment respectats com ho poden ser les tribus d’esquimals del Canadà o les de cosacs a Rússia. Tot i ser un país llunyà i semblar inhòspit, te un teixit de vida completament dinàmic amb contrasts únics al món; des dels camps de blat tradicionals, passant per les industries pesades d’urani o els alts forns d’acer, que fan que sigui un motor que a llarg termini pugui competir amb països com Rússia o els Estats Units.

Com a punt per concloure, cal remarcar que Kazakhstan forma part dels països de la Comunitat d’Estats Independents, i que és un dels promotors de crear una unió entre tots els països que foren repúbliques soviètiques per tal de competir econòmicament amb la Unió Europea, els Estats Units o els països del Mercosur.

Si recordem que va ser un dels països més nòmades i remots del món durant segles i ara vol ser un dels més punters en els pròxims 20 anys, és possible que dintre de poc, s’afegeixi una K entre les sigles dels BRICS, però això, benvolguts lectors, no ho podrem saber fins que no passi.

“Un país, dos sistemes”

Si comencem afirmant que la República Popular de Xina i la República de Xina, una de caràcter socialista i comunista i l’altre de valors liberals i occidentals, estan inspirades amb els mateixos principis ideològics pot semblar sorprenent. Totes dues repúbliques legitimistes reivindiquen que són la verdadera Xina, però si mirem enrere i les volem entendre, cal que coneguem els principis del “founding father” de la República que va vindre després de l’Imperi, Sun Yan-Sen.

Nacionalisme, Democràcia i Benestar pel Poble, reivindicats de dues formes totalment oposades pel Kuomintang, partit que governa Taiwan; i pel Partit Comunista Xinès, que governa la Xina continental.

Aquestes discrepàncies van conduir a una Guerra Civil que va acabar amb un govern del Kuomintang dirigit per Chiang Kai-Shek a la Illa de Formosa, i al territori continental un govern del PCX dirigit per Mao Zedong. Cal destacar però, que el govern de Taiwan es considera el legítim Estat xinès, igual que ho fa el govern de Beijing. El problema principal que hi ha hagut ha estat l’augment de les tensions des de que partits independentistes tenen opcions de guanyar a l’illa, fent que la República de Xina sigui un govern sobirà i un país apart. Un fet que no agrada ni al Kuomintang, doncs els faria perdre la seva pugna legitimista, ni tampoc al Partit Comunista, doncs perdrien la pugna legitimista per l’illa.

Tal com va dir Den Xiaoping, antic President de la República Popular de Xina, cal aplicar la política de “Un país, dos sistemes” per tal d’integrar, en aquells temps, a Hong Kong i Macau amb plens drets tan econòmics com civils. Aquesta idea de permetre el capitalisme en determinades zones o regions per les seves característiques,  volia ser una crida a la República de Xina per ajuntar-se després d’anys de pugna legitimista a la República Popular. Un fet al que el Kuomintang va respondre que no ho acceptaria per qüestions de no reconèixer la seva legitimitat.

En conclusió, d’acord a l’avenç de les forces independentistes a l’illa i davant l’amenaça d’una invasió per part de la República Popular de Xina per tornar-la a annexionar, és molt possible que veiem polítiques d’apropament entre les dues cares de la mateixa moneda. Ens hauríem de plantejar si possiblement és la generació de descendents de Mao, i descendents de Chiang, i els sectors durs dels partits els que provoquen que no hi hagi acord. Sens dubte és un tema que no podem perdre de vista, ni tampoc passar per alt, doncs les relacions internacionals més importants sempre han anat marcades per passos grans en petits països. Predominant de nou els valors de Sun Yan-Sen en tots dos Estats, el benestar del poble podria passar per davant dels altres dos, provocant que cap de les dues Repúbliques entrin en guerra entre sí, i negociïn els canvis necessaris per a la doble integració, la del PCX dins de la del Kuomintang, i viceversa.

Acabant amb una sentència de Chiang Kai-Shek: “Per fora Xina desitja la independència, internament ella procura mantenir la seva existència com una nació; Xina per tant s’esforça de deixar anar les obligacions que lliguen a la seva gent, i completar l’establiment d’un nou Estat.”