L’austeritat no sempre ha sigut un concepte vinculat al món de l’economia. Sota la bandera del Partit Comunista Italià a les ordres de Enrico Berlinguer aquest ideal es va aplicar a l’àmbit social inspirat en els fonaments cristians i humanistes. Mancant tendència des dels inicis Al 1972, Enrico Berlinguer va ser escollit Secretari General del… Leer más Berlinguer: la austeritat per bandera
Any 2011, José Sócrates va dimitir tres mesos després de presentar la seva renuncia al President de la República fent que s’avancessin les eleccions. Durant aquest període, el Govern va acceptar que havia de demanar un rescat després d’un llarg període negant que fos necessari, i al avançar-se les eleccions, el poble portuguès el castigà… Leer más “Portugal no és una província d’Espanya”
Al 1991 les Nacions Unides van establir un embargament a Croàcia i Sèrbia setmanes abans que comences la guerra entre elles. Un fet que a la llarga va acabar perjudicant la que aleshores era una nova república, Croàcia. La Guerra de Croàcia, de la mateixa forma que la Guerra de Bòsnia, va ser un conflicte… Leer más Tots érem còmplices
Com deia Camille Sée, polític francès contemporani a aquests fets: “La història es repeteix. Però és ben cert que les seves lliçons no s’aprofiten.”Al 1867 poca gent es pensava que un imperi que havia estat unit sota diferents regnes, on aquests havien consolidat el seu poder portant per lema “Indivisible i inseparable”, al cap de… Leer más Euro-hongaresos
Al 1994 la política italiana va canviar, les estratègies polítiques arcaiques van deixar de tenir sentit i les coalicions ja només es consolidaven per aconseguir el poder. L’eix centre-extrems era succeït per l’eix esquerra-dreta, alhora que el bipartidisme de la Democrazia Cristiana (DC) i el Partit Comunista Italià (PCI), després de 40 anys, deixava pas… Leer más “La DC deve cadere” Part III
L’any 1992 va marcar el capvespre dels grans partits italians degut a l’esclat del macro-procés conegut com a “Tangentopoli”, en català Ciutat del Suborn, un procés començat a la Procura de la República de Milà i que va anar estenent-se per tota la península. A l’abril hi hagué les eleccions on els principals partits (DC,… Leer más “La DC deve cadere” Part II
La Democrazia Cristiana va estar governant Itàlia durant quaranta anys, en els quals va tenir de forma permanent la clau de la governabilitat tot i no regentar la Presidència del Consell de Ministres. Un període, des de la postguerra mundial fins als anys noranta, en que el sistema polític italià saltava pels aires degut als… Leer más “La DC deve cadere” Part I
Guillem Pursals Jaime 